1.4.17

Desaparegut en la marató dels Jocs Olímpics de 1912

L’esport –la forma de practicar-lo- ha canviat molt amb el temps. I la marató no pot ser una excepció. Si no, fixem-nos en el que va passar a la marató dels jocs olímpics d’Estocolm de l’any 1912.

El japonès Shizo Kanakury, quan duia 30 quilòmetres, va sortir de la cursa i no va retornar al circuit. Va ser una marató molt dura per l’inusual calor i la humitat: havien sortit 69 atletes i només van arribar 35. Tothom va pensar que havia abandonat. Però quan els organitzadors van fer el recompte, afegint els arribats als abandonaments (un dels quals, un portuguès, va morir al dia següent),  els hi faltava un corredor. I aquest no era altre que en Kanakury que, per cert, era el favorit abans de començar la prova; havia estat l’abanderat en la cerimònia de l’obertura i era la gran esperança nipona.

Se’l va buscar durant hores per tot el recorregut però no el van trobar enlloc. Tampoc en els dies següents. S’havia esfumat. Fins i tot, amb el temps, la policia d’Estocolm el va donar per desaparegut.

Cinquanta-quatre anys després, en un programa de televisió, va explicar ell mateix, en primera persona, el que li va passar: 

Arribant al Km 30 va veure que una noia sueca li oferia una llimonada des de la  finestra d’una planta baixa d’una casa. Tenia molta sed. S’hi va acostar  i, exhaust pels quilòmetres recorreguts, es va parar una estona per descansar. La família de la noia l’hi va oferir una cadira, ell va entrar a la casa per seure una mica... i  es va quedar adormit dues hores. Quan va despertar, avergonyit per haver abandonat, va decidir no anar a l’arribada. I tampoc a l’hotel de la delegació japonesa. Intimidat, va tornar d’incògnit al Japó pels seus mitjans.

Shizo Kanakury
I d’incògnit va viure, fins que un periodista el va localitzar cinquanta-quatre anys més tard, a Tamana, la ciutat on havia nascut. La televisió sueca li va demanar a Kanakury que acabés simbòlicament els quilòmetres que li faltaven i va accedir. Tenia 71 anys. Va anar a Estocolm i, en acabar-la, va dir davant de les càmeres: “He trigat 54 anys 8 mesos, 6 dies, 8 hores i 32 minuts en creuar la meta. Certament, ha estat una marató més llarga del normal. Fins i tot, des que la vaig començar, he tingut una esposa, sis fills i deu nets”. 


Kanakury va morir a Tamana el 1983 a l'edat de 93 anys.

Miquel Pucurull

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada