L'amor i el córrer

Fa uns dies, el diari Ara duia un article molt interessant sobre el córrer. Deia “Els clubs de running es multipliquen i esdevenen espais segurs que faciliten la pràctica esportiva i noves connexions”. La paraula ‘running’ no m’agrada. Però que hi farem. L’important està en el fet que s’han anat creant bastants clubs de córrer a Catalunya. Diuen que serveixen per conèixer gent nova d’una manera fàcil i sana. I per lligar. Així de clar. Doncs, em sembla perfecte. Els clubs han estat creats per dones i es formen grups de nois i noies de al voltant dels trenta anys, que comparteixen l’afició de córrer. Així, deixen de fer-ho soles, amb els inconvenients que té. Crec que les noies podran sentir-se més segures si coneixen un noi en un club on es practica l’esport, que, per exemple, en una discoteca. Per altra banda, sembla ser que són molts i moltes els que en arribar a la trentena decideix començar a córrer per conèixer una parella. A propòsit, per la xarxa circula un divertit mem, on un xicot diu “Ostres, tinc 30 anys!" I una veueta li xiuxiueja "Apunta't a una mitja marató i penja-ho a Instagram." Miquel Pucurull 01/12/25