Origen de la Jean Bouin
¿Per què se li va posar Jean Bouin a aquesta cursa atlètica que es va crear l'any 1920 a Barcelona? (Em refereixo a la prova per a atletes federats perquè la Open és va fer per primera vegada l'any 1979).
Pel que he llegit alguna vegada, no em sembla que Jean Bouin, nascut a Marsella, tingués cap relació amb Catalunya. Crec que la raó està en que es va voler posar-li el seu nom a la cursa per tal d'honorar a un atleta mític d'aquella època.
Mític per diverses raons: Jean Bouin havia estat recordman mundial de 3.000 i 10.000 metres; medalla de plata dels 5.000 als Jocs Olímpics d'Estocolm de 1912; guanyador tres vegades seguides, el 1911, 1912 i 1913 el Cross de les Nacions. I molt especialment, perquè va morir tràgicament l'any 1914 durant la primera Guerra Mundial, quan, víctima d'un error, el van matar els seus propis companys de l'exercit francès en un foc creuat.
El mite no va saber mai, doncs, d'aquesta cursa amb el seu nom, perquè la prova es va començar a celebrar el 1920, sis anys després de la seva mort.
Jean Bouin
Primera Jean Bouin de la història
La primera vegada que es va celebrar va ser l'1 de febrer de 1920. El recorregut era de 10 quilòmetres, des d'Esplugues a l'avinguda dels Til•lers del Parc de la Ciutadella. La cursa era per a atletes federats, a qui se'ls hi demanava dades sobre les tres darreres proves realitzades S'hi van inscriure 87 atletes, però a la sortida només n'hi havia 48. Van acabar 45, i el guanyador va ser l'igualadí Rossend Calvet.
La idea de crear la Jean Bouin havia nascut un any abans - el 1919- en la redacció del setmanari El Sport, inspirada pel mateix Rosend Calvet, que era periodista, i dos redactors més. És a dir que en Calvet no va ser únicament el guanyador de la primera cursa; també va ser l'organitzador. Juntament amb dos companys del setmanari, Trabal i Melendez, van convèncer el director de la revista per patrocinar a Barcelona una carrera similar al llavors famós Grand Prix Lemmonier de París. I així va començar tot.
Article aparegut el desembre de 1919 a La Vanguardia anunciant la primera Jean Bouin.
Rossend Calvet va guanyar la primera edició en 34'10". Segon va ser Àngel Vidal, amb 10 segons més, i tercer Lluís Fontané, a un minut i dos segons de Calvet. Els dos primers pertanyien al Barça, i el tercer a l'Espanyol.
Rossend Calvet havia estat campió d'Espanya de cros i recordman de 800 i 1.500. Avançat en l'època, va ser el primer atleta de l'Estat en dur claus a les sabatilles. Bon organitzador, va fundar la Federació Catalana d'Atletisme i la secció d'atletisme del Barça.
Rossend Calvet. Vencedor de la primera Jean Bouin. Any 1920
Durant la guerra, Rossend Calvet va assumir les funcions de president del FC Barcelona al front d'una comissió gestora, en ser afusellat el president Sunyol l'any 1936. L'equip de futbol va fer una gira per Amèrica l'any 1937 -no hi havia lliga a Espanya degut a la guerra- i en Calvet va dipositar en un banc de París els beneficis obtinguts (460.000 pessetes). Els diners van restar segurs durant la confrontació, i van permetre que el club sobrevisqués després.
Certament, en Rossend Calvet va ser un personatge crucial en una època molt difícil. Durant la guerra, una bomba va destruir la seu social del F. C Barcelona, i quan el desànim s'havia instal•lat en el club pel que havia succeït, va convèncer tothom de fer front a la situació i seguir endavant. Esperit forjat en l'atletisme? Segurament que sí.
Les primeres curses
La Jean Bouin va créixer de manera molt ràpida. Només tres anys després de celebrar-se la primera, ja havia gairebé triplicat el nombre de participants. Per altra banda, introduïen millores cada vegada per tal de fer la prova més atractiva. En la segona edició ja van fer una classificació per equips, que va guanyar el RCD. Espanyol.
Els atletes, en les tres primeres, començaven a Esplugues, passaven per la Diagonal, i pel Passeig de Sant Joan i arribaven al Parc de La Ciutadella. En el 1924 els organitzadors van haver de traslladar la seva meta uns metres més amunt, al Passeig de Sant Joan, passat l'Arc de Triomf, perquè el públic, de tant que n'hi havia, destrossava el Parc de la Ciutadella.
Arribada de l'any 1924
L'atletisme, de la mà de la Jean Bouin, va començar a ser un esport molt practicat a partir dels anys 30. Tenia una notable difusió per part dels mitjans de difusió, i en certa manera rivalitzava amb altres esports com el ciclisme i el futbol.
Fins i tot, els poetes de l'època dedicaven versos al atletes que corrien la prova. Com aquest de Joaquim Nubiola, inefable, que es va publicar a la portada del Mundo Deportivo del 14 de desembre de 1930 (És molt naïf, però em sembla que és una mostra del que significava la Jean Bouin):
Ha sonat el tret amic
Llanceu-vos amb tota l'ánima
l'asfalt és un repic de peus
i vos marxeu cara al aire
El company que tens al costat
fa dos metres a cada gambada
Vos, amic, aneu seguint
clar respir,
boca tancada.
No feu cas pas dels crits
ni dels cotxes que passen i passen.
Vos, amic, feu el vostre fet
seguiu avant, amunt i enlaire
acompassant el vostre pas
la vostra espatlla.
Si quedeu sol aneu seguint
fins a baix hi ha temps encara
lluiteu!, company, lluiteu!
Ara que el camí s'allargaça
Falta ja poc. No desmaieu.
Ànim! Seguiu la passa.
La gent que teniu al voltant
no sap no sap fer el feu vos ara.
Amic, falta ja poc!
S'apropa ja l'arribada.
Us sentiu fort, dieu?
allargasseu la passa.
Ja n'heu passat un!
i ara un altre,
aquells dos que eren al davant
ja els teniu. Avanceu ara
I veieu, gireu-vos
ara ja qui sap on paren.
Amic: depressa.
esteu arribant
lliteu, company, lluiteu!
allargasseu la passa
Comencen ja l’esprint
mireu la gent a banda i banda
Us aplaudeix!
forceu encara
ara tot el que podeu
a passar la ratlla.
Bé, molt bé, amic
us heu portat com esperava
i ara, amic, lluiteu, lluiteu!
fins a una altra vegada.
Evolució dels primers anys
Al setmanari “El Sport'”, que va patrocinar i organitzar les dues primeres proves, el van seguir altres cinc diaris o setmanaris, fins que El Mundo Deportivo se’n va fer càrrec l’any 1941.
A les primeres proves només hi participaven atletes catalans. Va ser a partir de 1930 quan van començar a venir de la resta d'Espanya. (L'any 1933, a més a més, es va celebrar una prova de marxa).
A mitjans dels anys 30, la Jean Bouin emulava el Grand Prix Lemonnier (Versalles-Paris), avantatjant-lo amb nombre de participants: al voltant de 460 contra 340 la prova francesa
Durant els anys 1940 al 1945, la Jean Bouin va haver de canviar el nom per imposició. En els primers anys de la dictadura no estava permès l'us de noms estrangers en cap esdeveniment i es va haver d'anomenar Gran Premi Any Nou. (En aquella època se celebrava l'1 de gener).
La prova es va anar convertint en una competició esportiva de referència per a atletes federats. El 1946 va esdevenir internacional i va tenir el seu primer vencedor estranger, el francès Raphael Pujazon.
El francès Pujazon, entrant vencedor l'any 1946
Cal dir que des de 1947, any en el qual van començar a fer-se curses de cadets i de dones, es van anar celebrant proves de diferents categories, i a finals del anys cinquanta eren en total més de mil els atletes els que hi prenien part.
La Jean Bouin a partir de la meitat del segle XX
Durant els anys cinquanta i seixanta la rivalitat entre els atletes del FC Barcelona i l'Espanyol va ser molt aferrissada. La competència entre els dos clubs havia estat ja patent des de la primera de l'any 20, però en els anys de la meitat del segle XX va ser extremadament forta, fent saltar espurnes més d'una vegada.
Grans figures de l'atletisme han guanyat la prova. Des de Mariano Haro fins a Tadesse, passant per Antonio Amoros, que ho va fer tres vegades. Però de entre tots, destaca Gregorio Rojo, una glòria de l'atletisme a casa nostra, que la va guanyar sis cops.
 |
| Antonio Amorós (412), i Gregorio Rojo (411) i Jean Bouin de 1954 |
El recorregut Esplugues – Arc de Triomf, de 10 kms, va ser el circuit de la prova durant molts anys. Fins que els problemes de circulació que generava en el seu pas per la Diagonal van fer que es busquessin altres circuits.
La Jean Bouin és la degana de les proves atlètiques a Espanya (en segon lloc figura la cursa de la Gimnàstica de Ulia, a Sant Sebastià). La prova ha deixat de disputar-se en cinc ocasions: no n'hi va haver el 1937, 1938 i 1939 per culpa de la Guerra Civil; tampoc es va celebrar el 1955 per problemes organitzatius, i el 1967 per no poder disposar de l'arribada al Saló de San Juan (actual Passeig de Lluis Companys) per la construcció d'un pàrquing.
Els primers anys se celebrava l'1 de gener. A finals dels cinquanta va passar a celebrar-se el desembre, i des de 1993, a finals de novembre.
Prestigiosos atletes -alguns d'ells campions olímpics i del món- han participat en la Jean Bouin. No tots, però, malgrat intentar-ho, han resultat vencedors. Mites com el francès Alain Mimoun, or olímpic en marató l'any 1956 va quedar sisè el 1958; o Fermín Cacho, que va haver retirar-se per una lipotímia l'any següent del seu or olímpic del 92. Tampoc van poder vèncer campions de la talla de Martin Fiz o Abel Anton.
En els anys 1970 i 1971 la Jean Bouin es va disputar amb la sortida i arribada al costat del monument a Colom, en un circuit que envoltava el parc de la Ciutadella. El recorregut, de gairebé 7 km era menor que el de sempre, i no va agradar. A partir de 1972 es fa a Montjuïc.
Les dones i la Jean Bouin
Les dones no van començar a córrer la Jean Bouin fins el 1947. Ho van fer des d'aquell any fins el 1953 desafiant les autoritats esportives del franquisme que prohibien la pràctica de l'atletisme a les dones (la Sección Femenina del Movimiento el considerava impròpi per a elles). I van haver de deixar de fer-ho durant els anys 1954 al 1962.
La primera cursa la va guanyar Maria Victor de l'Espanyol. Tenia 22 anys; l'havia inscrit el seu germà i havia entrenat només un dia. Més tard ho faria en quatre ocasions més. En total cinc vegades seguides: 1947, 1948, 1949, 1950 i 1951.
Maria Victor vencedora en una de les cinc vegades que ho va fer
La distància que van recórrer les dones els primers anys va ser únicament de 500 metres: des de la cantonada del Passeig de Sant Joan amb el carrer Diputació fins l'Arc de Triomf. (Curiosament, tot i que no tan acusada com llavors, encara es manté una diferència de la distància que recorren els participants en les categories masculina i femenina de totes les proves, excepte en la de Benjamins i la Open. En l'actualitat, en la prova d'atletes federats sèniors, els homes corren 10.000 metres i les dones 6.550).
La reina de la Jean Bouin és Encarna Escudero, vencedora, ni més ni menys, que en set ocasions. Els anys 1974, 75, 76, 77, 78, 79, i 81.
Encarna Escudero
La Jean Boun i els discapacitats
La Jean Bouin va ser la primera cursa atlètica a Espanya que va incorporar una prova per a discapacitats en cadira de rodes. Ho va fer l'any 1978 i la va guanyar el valencià José Solaz.
La cursa, que té un recorregut de 4.650 metres, ha estat guanyada onze vegades pel paralímpic d'Osona, Roger Puigbó, quatre de les quals consecutives, els anys 2007, 2008, 2009 i 2010.
Tanmateix, en el 2005 en va crear una altra per a corredors als quals se'ls hi ha trasplantat algun òrgan, que corren 1.050 metres.
Sortida dels atletes en cadira de rodes. Any 1979
La Jean Bouin i la promoció de l'atletisme
La Jean Bouin ha estat sempre el marc on han despuntat, de molt jovenets, els millors atletes de fons i mig fons de Catalunya.Tomàs Barris, per exemple, considerat per molts el millor atleta català de tots els temps, la va guanyar l'any 1948 com a escolar. Era la segona vegada que hi participava. Un any abans va quedar cinquè. En aquella cursa, i segons llegeixo en un llibre biogràfic seu, l'equipament que duia no tenia res a veure amb les sofisticades peces de roba esportiva actuals: "una samarreta blanca i uns calçotets, que la seva mare havia cosit per la bragueta".
Tomàs Barris guanyant en categoria escolar. 1948
Carme Valero, una atleta mítica de Sabadell que va ser campiona del món de cros dues vegades consecutives (1976 i 1977), també hi va participar l'any 1968 quan tenia 13 anys. Era la seva primera competició i no tenia fitxa federativa. Per fer-ho, li van dir que corregués amb la d'una altra nena que estava malalta que es deia Teodora Rodriguez. La Valero explica que va passar-se la nit abans de la prova sense dormir, preocupada per si li preguntaven com es deia i s'equivocava. No ho van fer, tot i que va guanyar una copa perquè va quedar novena. Al cap de quatre anys va guanyar la Jean Bouin absoluta de dones, i setze anys més tard, el 1986, va tornar a vèncer.
Un altre exemple de precocitat va ser la de Reyes Estevez: va guanyar la Jean Bouin en categoria aleví i en promeses.
Reyes Estevez entrant vencedor de la prova d'alevins el 1986.
--------o--------
ANNEXLa primera Jean Bouin Open
Amb excepció de les proves d'atletes novells (infantils, juvenils, juniors, etc) la Jean Bouin ha estat sempre una carrera de corredors i corredors federats i de nivell professional o gairebé. No obstant, amb l'adveniment de l'atletisme popular de finals dels anys setanta, se celebra també una cursa open des de 1979. El sotasignat -permeteu-me la referència- va ser un dels que va córrer aquella primera.
Es va realitzar el 2 de desembre de 1979 i va ser la segona cursa popular que es va disputar a Barcelona ciutat després de la d'El Corte Inglés, que havia nascut uns mesos abans.
L'Open de 1979, i durant els primers anys, tenia un recorregut diferent del d'ara. Es corria enterament a Montjuïc -fer-ho per la ciutat un diumenge pel matí era un pecat no autoritzat- i el circuit era de 4.000 metres.
Amb excepció de les proves d'atletes novells (infantils, juvenils, juniors, etc) la Jean Bouin ha estat sempre una carrera de corredors i corredors federats i de nivell professional o gairebé. No obstant, amb l'adveniment de l'atletisme popular de finals dels anys setanta, se celebra també una cursa open des de 1979. El sotasignat -permeteu-me la referència- va ser un dels que va córrer aquella primera.
Es va realitzar el 2 de desembre de 1979 i va ser la segona cursa popular que es va disputar a Barcelona ciutat després de la d'El Corte Inglés, que havia nascut uns mesos abans.
L'Open de 1979, i durant els primers anys, tenia un recorregut diferent del d'ara. Es corria enterament a Montjuïc -fer-ho per la ciutat un diumenge pel matí era un pecat no autoritzat- i el circuit era de 4.000 metres.
Aquell dia, poc acostumats a córrer proves atlètiques, els participants de la primera Open van (vàrem) sortir abans d'hora. L'anècdota és aquesta: s'anava atraçant la sortida més del compte. Estava prevista a les 13.15 h i havia passat més d'un quart d'hora sense que ningú digués res, quan, inquiets, un grup de participants davanters van iniciar la cursa pel seu compte... i tots vàrem seguir. Amb la qual cosa, al trobar-se els juniors federats amb els populars que els hi venien de cara, es va formar un bon Cristo. Els jutges ens van aturar com van poder i ens van fer anar enrere sis-cents o set-cents metres per començar de nou la prova per "sortida falsa". Finalment es va començar, però ningú sap quants metres vàrem fer. Els quatre quilòmetres previstos ni de broma; només cal veure el temps que va
realitzar el primer classificat: 9'45".
realitzar el primer classificat: 9'45".
Crònica d'El Mundo Deportivo sobre l'ensurt
Una curiositat: la inscripció costava 50 pessetes. I una altra: en lloc de dorsal -un luxe en aquells temps- dúiem una cartolina al pit amb les nostres dades.
Aquesta primera Jean Bouin Open la va guanyar Antonio Valle Pavón en homes, i Conchita Enebral Lucas en dones. D'ella, malauradament, no en sé res. D'ell, que era un xicot de 26 anys nascut a Còrdova, que havia començat a córrer quan feia el servei militar; treballava de torner a la fàbrica Seat i corria pel club de l'empresa, molt actiu en aquella època en el món del córrer.
Antonio Valle
----------o----------
Miquel Pucurull
Web oficial de la cursa:http://jeanbouin.mundodeportivo.com/
Miquel Pucurull
Web oficial de la cursa:http://jeanbouin.mundodeportivo.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada