22.7.12

Seleccions catalanes? Malauradament n'hi ha per dies

El diari Ara publica un interessant especial sobre la participació de catalans als Jocs de Londres’2012.

En un dels articles hi aporta unes dades que no poden ser més clares: Catalunya ha estat i és el motor esportiu de l'estat espanyol. Des dels Jocs de l'any 1900 fins els darrers de Pequin, el total de medalles aconseguides per Espanya han estat 113, de les quals, 50, les han guanyat esportistes catalans. És a dir, un 44%.

Inclou aquest quadro dels últims cinc Jocs celebrats (Barcelona'92, Atlanta'96, Sydney '2000, Atenes'04 i Pequin'06), que és molt il·lustratiu.

(Clicar al damunt per ampliar)



En relació a les possibilitats de medalla dels catalans que  participaran a Londres, l'articulista, Albert Solé, estima que en poden guanyar:

1 en Tekwuondo: Joel González
1 en natació: Mireia Belmonte
1 en natació (aigües obertes): Erika Villaécija
1 en marxa (20 km): Bea Pascual
1 en bicicleta de muntanya: Josep Anton Hermida
1 en tennis: (dos catalans jugaran els dobles)
2 en natació sincronitzada (sis catalanes a l’equip)
1 en bàsquet (quatre catalans a l’equip)
1 en futbol (quatre catalans a l’equip)

I afegeix:

"Des de Barcelona 92 les medalles amb segell català s'han convertit en un bon costum. Des de les 10 medalles de fa 20 anys -encara és el rècord-, l'olimpisme català no ha baixat de les 5 -a Sydney 2000-. I de Londres quantes en podem esperar? Doncs els esportistes catalans podrien tornar dels Jocs amb un mínim de 4 metalls, i fins a 10, tot i que la forquilla més raonable seria pensar entre les 4 i les 7."

A tot això, el president del Comité Olímpico Español creu que la delegació espanyola "tiene posibilidades de superar las 18 medallas de Pekín" (1). I una predicció sobre tots els paisos que ha fet la Universitat Rey Juan Carlos conclou que "España aparece con 15 medallas en 10 disciplinas" (2)

Doncs està molt clar. A la vista del que ha vingut succeint i segueix succeint, mentre el nostre no sigui un estat independent no ens deixaran que Catalunya participi, ni en els Jocs Olímpics ni en cap altre gran esdeveniment esportiu. Els hi fem molta falta.

Ja ens hi podem posar fulles.


19.7.12

La llegenda urbana dels Jocs del 92

No se sap si va haver malvolença (o enveja) per part d’alguns, però després de la  cerimònia d’obertura dels Jocs del 92, culminada amb l’espectacular encesa del peveter olímpic de l’Estadi de Montjuïc mitjançant una fletxa, va sorgir la llegenda: molts afirmaven, i segueixen assegurant, que la fletxa...va passar de llarg.

Tothom recordarà que va ser un moment mol emocionant: el basquetbolista Epi, després de travessar la pista de l’estadi per entremig dels esportistes que havien desfilat, va fer que la torxa que duia prengués la fletxa que l'arquer Rebollo  havia de disparar tot seguit per encendre el peveter.

I ho va fer. Va tensar l’arc amb la fletxa encesa, la va deixar anar, i tots varem quedar bocabadats en veure com queia al mig del peveter i s’encenia la flama olímpica.


Però els que varen propagar la bola diuen que va passar per damunt i va anar a parar a una zona de seguretat habilitada a propòsit a l’avinguda de l’Estadi. Afirmen que havia un interruptor a punt per a que s’encengués la flama en el moment oportú, entrés o no en el peveter, i el van accionar.

Llavors no hi havia Internet, si més no, no n’hi havia més que per a un us restringit en algunes universitats d’Espanya. Fa pocs anys, algú va fer un vídeo que demostrava que la famosa fletxa no va entrar, i la llegenda urbana va córrer com la pòlvora.

Qui més qui menys potser l’ha vist. Que cadascú pensi el que vulgui. És aquest.  http://www.youtube.com/watch?v=Fca-MbAKOV0


6.7.12

L'atletisme federat està en declivi

És per posar-se a plorar.

En cinc anys, l’atletisme federat a Espanya ha perdut gairebé 40.000 llicències.

Això és el que confirma l'extracte d'una estadística que publica el Consejo Superior de Deportes. 


Fa temps que dic (no soc l'únic, òbviament) que l’atletisme no enganxa al jovent. No el sedueix ni el popular ni el federat. Contrasten, aquests resultats, amb el que ocorre amb el bàsquet, que guanya 83.000 llicències en el mateix període de temps,  o el futbol, que n’augmenta 142.000. La majoria d’esports creixen, i alguns tan exigents com l'escalada, la gimnàstica o el karate en guanyen 45.000, 12.000 i 10.000 respectivament.

En aquesta estadística del CSD es pot veure:


A mi em sembla dramàtic, francament. I em sap molt greu.

La Real Federación de Atletismo s’ho ha de fer mirar. Així no és estrany que el paper dels espanyols en els recents europeus d’atletisme hagi estat tan trist. I ja veurem que passa d'aquí quatre dies als Jocs de Londres.

Miquel Pucurull
06/07/2012

2.7.12

L'augment de dones a les curses, un fenomen social

La participació femenina a les curses del primer semestre d'enguany, que ha estat un 41% més alta que la del mateix període de l'any passat, corrent gairebé 7.000 dones més que les que van fer-ho en les mateixes curses, ho considero un fenomen social.

(Cal dir, com a referència, que l'augment general (homes i dones) ha estat del 19%)

Segons la distància, l'increment ha estat:

Curses de 5 Km:   + 45%
Curses de 10 Km: + 40%
Mitges maratons:   + 49%
Maratons:               + 43% (*)
Altres distàncies    + 15% 

(*) Tot i que a la marató de Barcelona la majoria de corredores (el 70%) han estat estrangeres, la suma de les catalanes i de la resta d'Espanya han estat 667. Comparat amb les 444 de l'any passat, l'augment podria considerar-se del 50% entre una marató i una altra, la qual cosa faria pujar aquest 43%.

En definitiva, si algú es pregunta si el boom del còrrer declinarà aviat, com si es tractes d'una moda passatgera, la resposta,  en la meva opinió, és que no, en absolut. A la vista d'aquestes dades i de les del creixement que també experimenta la participació dels homes, n'hi ha per estona. S'ha de tenir en compte que el nombre d'homes que han participat en les curses del primer semestre d'enguany  -on les dones han estat 23.080- ha sigut de 99.524. La qual cosa vol dir que tot i que el percentatge d'augment d'elles d'un any a l'altre és molt alt (més que el d'ells, que ha estat del 15%), encara falta molt per a un acostament a un equilibri. És a dir que hi ha molt marge de creixement per part de les dones, i això em fa suposar que l'esmentat boom continuarà durant mol temps.

El detall de les dones arribades un any i l'altre i l'augment en cadascuna de les curses:


Miquel Pucurull