Any 1978 Història de la Marató de Barcelona

Marató de 1978 (Palafrugell)

S’ha de dir, per ser coherents, que la marató de Barcelona de l’any 80 va ser la primera marató que es va celebrar a la ciutat de Barcelona, però va ser la continuïtat de les dues que s’havien fet a Palafrugell, una l’any 1978 i l’altre el 1979. Li cal doncs l’honor a aquest petit poble de l’Empordà d’haver estat el lloc on, tot i per imperatius – no es van poder fer a Barcelona per manca de permís- es va córrer per primera vegada en les nostres contrades una marató popular, creada i impulsada per en Ramon Oliu.

A Palafrugell, doncs, va començar tot..

Els orígens d’aquesta primera marató provenen del fet que l’Oliu, químic de professió, havia estat traslladat a Barcelona l’any 1977 per l’empresa nord-americana on treballava. L’home havia començat a córrer a Estats Units a l’edat de 47 anys, i havia fet la marató de Nova York. Pensant que aquí també se’n corrien, en arribar a Barcelona va anar a preguntar a la federació en quin lloc es feia la propera marató popular per apuntar-se.

Sorpresos per la consulta, li van respondre que en tot l’Estat únicament se’n corria una cada any - el campionat d’Espanya - un any en una regió i un any en una altra, i s’havia de ser atleta de nivell i federat per córrer-la, és a dir, de popular res de res.

Llavors, just en aquest moment, va decidir organitzar-ne una per poder córrer-la. Va anar a les antigues instal•lacions del C. F. Barcelona - una pista de cendra de 350 metres on avui hi ha el mini estadi – i va trobar en Domingo Catalán (més tard campió del món de 100 quilòmetres) donant-hi voltes, entrenant un tres mil obstacles. En Catalán no n’havia fet mai cap de marató – gairebé no sabia el que era - però va engrescar-se amb el que li explicava aquell senyor recent vingut d’Amèrica sobre una prova de 42 quilòmetres i escaig.
El va adreçar a qui considerava que podia també engrescar-se, el doctor Pere Pujol, qui, segons creia: “Amb uns quants amics d’un poble de la Costa Brava feien cada any una cursa d’uns quants quilòmetres; una cosa semblant a una marató”. 

I allí va anar l’Oliu a trobar-se amb en Pere Pujol. No li va costa gaire seduir també al metge per córrer una marató seriosa, organitzada, i que tingués continuïtat. I l’any següent, el 12 de març de 1978, a Palafrugell, amb els Oliu, Pujol, Catalán, Pro, Jorba, Antentas, Noguera, Masllorens... per un circuit format per Palafrugell-Calella-Palafrugell- Regencós- Pals- Torroella i retorn, es va córrer la primera de les maratons populars que es va fer a Espanya, un mes abans de la que es va córrer a Madrid a l’abril. 

En la primera de Palafrugell van sortir 185 atletes i van acabar-la 150 (cent quaranta set homes i tres dones). La van guanyar, el nord-americà Dave Patterson en homes, en un temps de 2h23’15, i la catalana Matilde Gómez en dones, que ho va fer en 3h55’33. 

Respecte dels 150 arribats, una anècdota: els quatre darrers van fer-ho fora de control. El límit que s'havia establert per acabar-la era de 5 hores, però l'organització els va esperar i els hi va voler donar temps oficial. El darrer, de nom Von Gotzen, la va fer en 5h22'30. En la llista mecanografiada que s'havia imprès poc després de l'arribada del penúltim, va ser afegit el seu cognom i temps a mà pel mateix Ramon Oliu. (Veure-ho en la fulla de la classificació de més avall, al final)
  

I amb aquesta marató es va engegar el moviment de les curses populars: una manera de practicar l’atletisme obviant els estadis on fins llavors havia estat gairebé l’únic espai possible per fer-ho. Un moviment que en aquella època va necessitar d’una pedagogia enorme, per donar a conèixer les virtuts del córrer pel plaer del córrer. Un moviment que s’ha convertit en un autèntic fenomen social. 

                                                      ---------------------------

Miquel Pucurull

La marató en 42 piulades

• A la marató n'hi ha un que arriba el primer. Però tots els que l’acaben tenen el mateix dret a plorar d'emoció que ell.

• Acabar una marató és dur. No poder acabar-la, molt més.

• Mai ens hauria de faltar un somni, un projecte per fer, algú a qui estimar i una marató per córrer.

• Diuen que per ser feliç, tota persona ha de tenir un fill, escriure un llibre i plantar un arbre. Caldria afegir "i córrer una marató".

• En la majoria d'esports uns guanyen i uns altres perden. A la marató no. Del primer a l'últim, tots són guanyadors.

• A la marató es corren 30 km amb les cames, 10 amb el cap, 2 amb l'ànima, i 195 metres amb els ulls plens de llàgrimes.

• Mentre vegis l'ambulància darrere teu en una marató no et preocupis. El fotut és anar dins.

• No facis cas als que et diuen en una marató que "ja arribes". Són bona gent que gairebé sempre se situen al km 22.

• El córrer una marató pren una gran dimensió quan és un repte solidari per ajudar els altres.

• Descriure a algú la felicitat que es té en acabar una marató és tan difícil com descriure els colors de l'Arc de Sant Martí a un cec.

• Dues coses que ajuden a entrenar la marató: apuntar-se aviat i dir als amics que la vols fer.

• Els puritans diuen que si camines a la marató no pots dir que l'has fet. Que diguin el que vulguin! Sembla ser que Filípides també va caminar una mica.

• Al córrer una marató se'ns arruga la pell, potser. Però a canvi, se'ns desarruga l'ànima.

• En una marató l'objectiu majoritari és baixar de 4h; de 3h30 és excepcional, de 3h un somni, i de 2h30 un miracle.

• Vaig córrer la primera marató fa 40 anys. Fet pols, però fascinat. I em va canviar, a millor, la vida.

• Eufòric en acabar una marató, penso que quan "la dama de la dalla" em vingui a buscar, em trobarà amb les sabatilles posades.

• L'home (com el corredor de marató), ha d'estar convençut que "podrà arribar"; si dubte està perdut.

• La diferència entre el que guanya una marató i tots els altres és que el primer travessa una cinta. L'èxtasi, l'emoció, l'alegria, és idèntica.

• La marató no seria res si no fos que per entrenar-la s'han de fer molts kms. I hi ha dies que costa molt.

• La marató, com la vida, et farà patir molt. Però també, com la vida, et farà gaudir immensament.

• La vida és molt curta per no tractar, si més no, d'córrer una marató.

• Les maratons rememoren que Filípides va morir després de córrer 42 km. En alguna m'he preguntat per què no ho va fer als 30.

• M'estremeixo quan veig plans d'entrenament de marató que diuen que n'hi ha prou amb córrer 2 o 3 dies a la setmana i fer un total de 25 km.

• No conec a ningú que després de córrer la seva 1a marató no li hagi canviat la vida.

• Per córrer una marató no s'ha de fer únicament un pla i entrenar-la. També s'ha de somiar amb ella.

• Per entrenar una marató no hi ha millor pla que el de la Triple K: Kilòmetres, Kilòmetres i Kilòmetres.

• Per trobar-se bé n'hi ha prou amb córrer una estona cada dia. Per entrar al paradís cal acabar una marató.

• Sens dubte, les carreres són plurals: la marató de diumenge la correran el campió olímpic de marató, el recordman mundial de marató...i un servidor!

• Qui és "el guapo" que, si ha de córrer la marató demà diumenge, no té ja papallones a l'estómac avui dissabte?

• S'ha d'haver oblidat el sofriment d'una marató abans de posar-se el dorsal per córrer una altra.

• Si un decideix córrer una marató, el millor que pot fer és inscriure's aviat. L'ajudarà a 
motivar-se per l'entrenament.

• Si la teva parella també corre t'entendrà millor. No et dirà "Estàs boig" quan surtis a córrer a les 6 del matí per entrenar la marató.

• Qui corre una marató no només l'entrena durant 3 mesos. També la somia 90 nits seguides.

• Regla d'or del corredor/a popular: "No et posis un dorsal fins passat 10 dies d'una carrera de 10k; 21 d'una mitja i 42 d'una marató".

• Si a l "altre món" no hi ha maratons on córrer, l'eternitat serà molt avorrida.

• Si encara no t'has atrevit a córrer una marató no has pogut gaudir de la joia infinita que proporciona acabar-la.

• Si et diuen que el món s'acabarà d'aquí a un any, entrena't i corre una marató, creu-me.

• Si tens l'objectiu de córrer una marató i el pla que has fet és massa dur, canvia el pla. Però no abandonis l'objectiu.

• Encara que hi ha moments en què ho sembla, un marató no és un drama sinó una recompensa.

• Una marató sorgeix d'un somni. Entrena molts kms perquè no es converteixi en un malson.

 • Avui és un d'aquells dies que no fa vergonya demanar vaselina a la farmàcia. "És per a la marató de demà, sap ..."

• Voler córrer la 1ª marató és una de les millors decisions que es prenen a la vida. (Sinó la millor).

Miquel Pucurull
13/03/2019