Amigues i amics, avui no us parlo de córrer sino d'una gimnasta olímpica, una atleta, cal dir-ho, centenària. Em sembla destacable que un esportista arribi als 100 anys i val la pena fer-ne una glossa . Potser és poc coneguda ara perquè va brillar fa molt temps. Em refereixo a l'hongaresa Agnès Keleti. Vivint una atzarosa joventut per la seva condició de jueva (només cal dir que va sobreviure a l'Holocaust fent-se passar per cristiana i es va lliurar de morir en el camp de concentració d'Auschwitz, però el seu pare i el seu germà, no) es va dedicar en cos i ànima a la gimnàstica. La cancel·lació dels Jocs Olímpics per la Segona Guerra Mundial no li van fer perdre resiliència. Va poder demostrar el seu talent atlètic en els d'Hèlsinki el 1952, on va aconseguir quatre medalles, una d'elles d'or. I quatre anys després, en els de Melbourne, en va guanyar sis més; quatre d'or. En acabar-los va deixar l'alta competició i va treballar com a entrenadora a Israel. I no ha abandonat l'esport mai. I dic mai perquè el 2015, als 96 anys, va tornar a Hongria per ensenyar gimnàstica als nens. Un prodigi de la naturalesa: fins fa poc era capaç de fer exercicis amb espagat i tot. Una glòria: l'Agnès Keleti, la campiona olímpica viva més gran d'edat, fa quinze dies ha complert 102 anys. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.
Miquel Pucurull
25/09/2023
