20.8.19

El metge maratonià que mai no donava la mà


Fa poc s’han complert 123 anys dels primers Jocs Olímpics moderns. Es van celebrar a Atenes i van concloure amb la marató. No dic res de qui la va guanyar, el grec Spiridon, perquè és ben sabut, sinó del que va quedar últim dels nou corredors que la van acabar: el també grec, Socratis Lagoudakis, que ha passat a la història per una acció que va dur a terme poc després de fer la marató. Va ser de gran importància per a la humanitat, tot i que crec que no és gaire coneguda. No té res a veure amb l’esport. A finals del segle XIX i primeries del XX, la lepra assolava al món. I Lagoudakis, que era metge de professió,  va prendre una decisió esfereïdora: la d’inocular-se bactèries d’aquesta malaltia per tal d’investigar sobre el mal. Comprovava en el seu mateix cos la seva evolució, contribuint, així, a trobar el remei per aturar-la. Curós per no contagiar, se’l considerava esquerp i poc sociable perquè evitava qualsevol contacte amb els demès i se’l coneixia com l’home que no dóna mai la mà. Res més lluny de la realitat. Amb un altruisme extrem, Socratis Lagoudakis, l’últim participant de la primera marató olímpica, va ajudar a que la Ciència aprofités el seu sacrifici i les seves experiències per eradicar una malaltia aterridora com la lepra. Un sacrifici i una malaltia que, finalment, el van dur a la mort.

 Miquel Pucurull
20/08/2019