12.1.20

Marató dels J.O. de 1904, primer cas de dopatge a l'atletisme modern

Els historiadors parlen de dopatge d'atletes a l'antiga Grècia. I a l'era moderna, la marató dels Jocs Olímpics de Saint Louis de l’any 1904 conté un cas que té a veure amb el dopatge, en l'atleta guanyador, Thomas Hiccks.

En un principi, en acabar la prova es va donar com a vencedor a l’atleta novaiorquès Fred Lorz, que va entrar a meta el primer. Però ell mateix va reconèixer, abans que li pengessin la medalla d’or, que en el Km 14 va fer autoestop i va anar en un automòbil durant 18 quilòmetres. Desqualificat, es va considerar a l'anglès Thomas Hiccks, que va entrar segon, com el guanyador de la marató olímpica. La va fer en 3.28.53 i es manté com el medalla d’or d’aquell any.

En aquella època el van donar guanyador. Però ara també ell seria desqualificat perquè, defallit a falta de pocs quilòmetres de l'arribada, Thomas Hiccks va ser ajudat durant una estona pel seu entrenador que el seguia en un cotxe, i un espectador.

Aquí no acaba la història. Segons es va saber més tard, Hiccks, que va voler abandonar en caure al terra tres vegades, va poder seguir després que el seu entrenador li injectés dues racions d'estricnina, un producte que s'empleava per matar rates.

L’afer està considerat, amb tots els honors, com el primer cas de dopatge de la història de l’atletisme contemporani.

Thomas Hiccks, ajudat a acabar la marató
Miquel Pucurull