22.9.13

Tendències que observo en el món del córrer:

- Algunes curses, especialment les de participació mitjana (entre 500 i 1.000 arribats i arribades) i petita (menys de 500) estan tenint menys participants que en anys anteriors. Però el boom segueix. Passa que el nombre de proves noves és per sucar-hi pa i hi ha cada vegada més opcions: en el que va d’any -en els nou mesos de gener a setembre- s’han creat ni més ni menys que 180 curses noves a Catalunya (65 de ruta, 90 de muntanya i 25 duatlons/triatlons).

 - Proliferen els “emprenedors” que, amb el boom del córrer, organitzen curses. Alguns són corredors, o ho han estat, i altres no. Uns i altres ho fan per guanyar diners. Res a dir. Només que, es nota molt quan la cursa està organitzada per algú que sap de que va això del córrer. Quan és que no, les curses acostumen a tenir mancances.

- Augmenta el nombre de dones que corren curses. En tres anys, a Catalunya han doblat la seva participació (Segons una mostra de 52 mateixes proves).

- L’augment de participació femenina és fa molt palès en les curses de 5 km (en algunes ja hi ha més dones que homes) i en les de 10.

- Augmenten els participants en proves ultres. Qui sap si degut al “fenomen Kilian Jornet” o perquè cada vegada es busquen reptes més extrems.

- Augmenten el nombre d’artefactes “necessaris” per córrer: GPS, pulsòmetres, podòmetres, rellotges amb alarmes, ulleres tornassolades...

-  Augmenta el nombre de llibres sobre el córrer que es poden trobar a les llibreries. Alguns fins i tot en català.

- Creix de forma exponencial la incidència que el món del córrer té a les xarxes socials. El Twitter i el Facebook és un mitjà extraordinari per a dinamitzar-lo.

- Augmenta l’ús de sabatilles minimalistes, amb sola molt prima, en contrast a la importància que se li ha donat sempre a les d'un bon amortiment. El temps dirà.

- Augmenten els mots ianquis en el món del córrer: “runner”, “running”, “finisher”, “training”, “trail”...

- Augmenta la inclusió d’anglicismes en els noms de les curses. Es podria suposar que és per atraure els estrangers que ens visiten. Sí, però no: fins i tot al poble de Sant Feliu de Pallerols es fa la Warclubs Run; a Sallent hi ha la Bell Race; a Igualada la Urban Running Show...n‘hi ha més de 40 batejades així.

- Augmenten les curses nocturnes. Millor dit, apareixen darrerament; fa pocs anys gairebé no n’hi havien

- Augmenten el preus de les curses malgrat la crisi. Paradigmàtic: 18 euros costa la inscripció de la Jean Bouin de 5 km del novembre. (A la resta de l'Estat, el preu d'un dorsal de les de 10 Km és de 8 euros de mitjana i el de Catalunya és de 12. I en el cas de les mitges, el preu a fora és de 14 i aquí 17).

- Augmenten les proves que afegeixen una cursa més a la bàsica, aprofitant la mateixa estructura. D’aquí ve que cada dia hi hagi més curses de 5 km.

- Augmenten les curses que se celebren els dissabtes. Se suposa que els organitzadors, en veure que els diumenges estan plens de proves, en fan els dissabtes pensant -i segur que és així- que més d’un correrà els dos dies en lloc d’un.

- Disminueix el nombre de curses gratuïtes. La crisi afecta als ajuntaments i als clubs o altruistes que n’organitzaven. En bona mesura perquè se’ls hi exigeix alts costos d’assegurances que fa uns anys no eren necessaris.

- Disminueix el nombre de quilòmetres setmanals per entrenar. Hi ha plans (erronis i perillosos al meu parer) que “asseguren” que es pot fer una marató corrent 25 Km a la setmana.

Miquel Pucurull
22/09/2013