27.8.21

Noves teories en el món del córrer


Cada dia apareixen nous productes i noves teories relacionades amb el córrer. Fa un parell d’anys van sortir al mercat unes sabatilles sense talons, inventades a Espanya, per cert, que deien que afavorien les articulacions. 

Els que les promocionaven afirmaven que estaven concebudes amb la forma de córrer dels africans, que en fer-ho descalços han desenvolupat una tècnica molt depurada i natural, sense fer servir el taló. No sé si han tingut èxit perquè tota la vida ens han recomanat -i hem comprat- les que tenen una bona talonera per no fer malbé, precisament,  les articulacions. 
 
Com sigui, va ser un nou producte suportat per una nova teoria, de les moltes
que sorgeixen en aquest món nostre del córrer, on contínuament n’hi ha de noves que desmenteixen les anteriors.  Per exemple, sobre la de les virtuts de mullar-nos amb esponges cada ics quilòmetres de les maratons, o passar per sota dels aspersors d’aigua, l’enyorat doctor Pujol deia: “Els investigadors no han pogut trobar cap reducció de la temperatura corporal dels atletes per l’ús d’esponges i dutxes, i asseguren que no serveixen per res". 

I com aquesta, n’hi ha moltes: fa anys es deia que el dia abans d’una marató
s’havia de beure molta aigua (anar a buscar el dorsal amb una ampolla de litre a la mà era un clàssic), i sobre tot durant la prova: aigua a dojo. Ara hi ha estudiosos que diuen que compte, perquè un excés de líquid et pot provocar una baixada de sodi, i pots palmar-la. A mi, que diguin el que vulguin: una ampolleta cada cinc quilòmetres no me la treu ningú. I dic ampolleta si pot ser, perquè amb la modernitat dels vasos,  et fots l’aigua per damunt i no en beus ni gota.

Miquel Pucurull
28/08/2019