3.9.18

La increïble gesta de Jane Tomlinson

El 3 de setembre de 2007, set anys desprès del que li havien pronosticat, va morir Jane Tomlinson. Tres anys abans, els mitjans de comunicació de tot el món es van fer ressò d’una impressionant noticia. "L'anglesa Jane Tomlinson de 40 anys, amb càncer terminal des d’en fa quatre, ha acabat la Triatló Ironman de Florida del 2004".

Va cobrir sense parar els 3.800 m de natació (1h.35’55’’), 180 qm. de bicicleta (7h.26’38’’) i una marató de 42,195 qm. (6h.29’20’’) en un total de 15 hores, 48 minuts i 32 segons.

La sorprenent història d’aquesta dona arrencava l’any 1990, quan li van diagnosticar un càncer de mama. Li van practicar una mastectomia, però deu anys després, en el 2000, se li va reproduir i se li va estendre als pulmons i als ossos. El diagnòstic llavors va ser letal: els metges li donaven tot just dotze mesos de vida.

No obstant això, Jane, casada i amb tres fills, va assimilar el trasbals i va iniciar una nova vida per  demostrar-se a si mateixa, i al món, que tot és possible amb determinació i coratge. Mentre rebia un tractament de quimioteràpia va començar a córrer i a entrenar-se sis dies per setmana per preparar uns reptes esportius que s'havia proposat. I se’n sortia amb èxit. No només passaven els mesos i no moria, sinó que enlluernava als metges i a tothom. Primer corrent curses de pocs quilòmetres i temps desprès participant en proves de molt alta dificultat, com eren les maratons i les triatlons.

Les seves proeses eren tan espectaculars que, fins i tot, van sorgir alguns escèptics que l’acusaven de fingir la seva malaltia. Els costava creure que un esser humà en fase terminal pogués fer uns esforços semblants. La Medicina no trobava explicació al cas de Jane Tomlinson, però ella demostrava que les ganes de viure i la força de voluntat podien deixar en evidència els pronòstics mèdics. Constituïa un exemple de fortalesa per a tothom i una esperança per a aquells malalts que es trobaven en una situació semblant.

Els metges, atònits pel que feia, afirmaven sempre que patia un càncer terminal. I ella ho acceptava.  Després de finalitzar l’Ironman de Florida del 2004 va dir a la BBC: “El meu diagnòstic no és diferent ara, pot ser que solament em quedin uns mesos de vida. Simplement intento aprofitar al màxim el temps i ser optimista. Tenir càncer no significa quedar-se a casa a esperar la mort”.

Des que van diagnosticar-li el càncer va acabar tres maratons de Londres i una de Nova York; dues triatlons i un Ironman; una tirada de 36 dies en bicicleta des de Leeds -la ciutat on va néixer- a Roma, a a una mitjana de 100 qm diaris; i un altra prova, la darrera que va fer, a l’estiu del 2006, una travessa en bicicleta per la costa d’Estats Units de 6.000 km durant 9 setmanes. Mentre ho feia recaptava diners d'una campanya que ella mateixa havia engegat per a l’investigació sobre el càncer.

Jane Tomlinson, una de les meves heroïnes particulars, va morir el 3 de setembre de 2007, set anys més tard del dia que li van pronosticar que en viuria un com a màxim.

Miquel Pucurull