25.10.21

El gruix de la sola de les vambes

 Amics i amigues, fa un parell de setmanes, un corredor etíop, en Derara Hurisa, va guanyar la marató de Viena. Li pengen la medalla, i poc després li prenen i donen vencedor al segon, perquè la sola de les sabatilles que duia tenia més dels 40 mil·límetres permesos per la IAAF per a les curses en ruta. Una norma de fa un any  que van establir quan van veure que les millores de les vambes generaven polèmica. Els jutges no s’hi havien fixat, però un dels seus rivals sí, i el va delatar. No dic que la desqualificació sigui injusta. Però no es pot dir, com han fet alguns, que l’etíop va fer trampes. L’home les duia per entrenar i ni coneixia la regla.  No és en absolut criticable. L’atletisme, com tot a la vida, evoluciona. Els temps canvien. ¿Qui ens pot dir que d’aquí quatre dies, la norma del gruix de les bambes, que, per cert, als trails i a les curses de muntanya s’accepta qualsevol mida, no l’acceptaran també per córrer a l’asfalt? I qui sap si al pobre etíop que es va quedar sense trofeu després de guanyar a Viena en 2h09, amb un esforç descomunal, no li tornaran la medalla? No seria la primera vegada que la Federació Internacional rectifica. Fins el cap de setmana que ve, correu molt. De pressa o a poc a poc, però molt.  

                   

Miquel Pucurull

25/10/2021