28.7.14

Més curses, menys participants per cursa

Cada cop tinc més clar que la raó per la qual està baixant el nombre de participants a les curses clàssiques en comparació als darrers anys, en especial aquest versus l’any passat, és, a banda que el preu dels dorsals són cars, l’enorme oferta de curses que hi ha. Tot i que hi ha cada vegada més gent que corre, l’augment del nombre de curses és superior al del nombre de corredores i corredores.

Per agafar tres exemples d’aquest cap de setmana. El dissabte es van córrer les curses de Santa Cristina d’Aro, la d'Orrius i la de l’Espluga de Francolí.

La primera, com que des de feia un temps tenien menys participants, van baixar 4 euros el preu d’inscripció (valia 11 i el van posar a 7). Doncs, tot i així la van córrer un 23% menys que l’any passat (309 vs 401).

A Orrius, l’any passat van ser 349 i enguany 231, un 33% menys.

I paradigmàtic el que l'hi ha passat a la de l'Espluga. També va patir una davallada. Enguany van fer com a novetat una de 5k, a més de la clàssica de 15, i entre les dues va haver 614 participants, un 9% menys que l'any passat, que en la de 15 tan sols van ser 676.

Un apunt: Fa uns anys, a Barcelona ciutat hi havia poques curses i la gent se n'anava a l'Espluga -malgrat la cursa és una tarda de juliol a les 7- o a on fos per córrer. Fa 10 anys, a l'Espluga hi corrien 800 o més. Llavors a Barcelona hi havia unes 20 curses a l'any; ara n'hi ha més de 40.

Potser la raó de tot plegat està en que l’any passat hi havia 21 proves a Catalunya, i el mateix cap de setmana d’enguany n’hi ha hagut 35.

                                                ------o------

Miquel Pucurull
28/07/2014

24.7.14

El preu dels dorsals de les curses de Barcelona

Per què les inscripcions de les curses de Barcelona són més cares que les de la resta de l’Estat?

Caldria pensar que és el mateix que passa en moltes altres coses i sempre ha estat així. Però la diferència actual en el preus dels dorsals, un producte que els que correm consumim força,  és molt exagerada i ens afecta.

No és qüestió de dir que potser a les nostres hi hagi més serveis o que les samarretes són de més qualitat. Ho desconec; fa anys que no corro fora però no ho crec. Tampoc és cosa de pensar que la raó està en que en altres llocs les administracions ajudem més que aquí. Potser sí; també ho desconec. Com sigui, la comparació no s’aguanta per enlloc. He fet una anàlisi del preus de les curses de Barcelona i les altres ciutats més grans de l’Estat (Madrid, València i Sevilla) i les seves províncies, i els costos mitjans són aquests:

Observació:

-L’anàlisi és sobre 267 curses. (Veure el quadre de més avall)
-El preus són de curses celebrades aquest any. Alguns de les que encara no s’han fet i no s'han anunciat són els de l’any passat.
-Els preus  inclouen en tots els casos el dorsal i el xip de lloguer si hi ha cronometratge electrònic.
-Els preus són els inicials. No he considerat en cap cas el preu del dia en que se celebra la prova, que moltes vegades és molt més alt, sobre tot a Barcelona (infreqüent en altres comunitats) on el preu puja uns euros més desprès d’un primer període. Hi ha casos en el qual és molt curt; com el de la Correbarri de Barcelona, que la primera fase és de 48 hores, passades les quals el preu inicial puja 3 euros.

Reflexió: no sé si el motiu de que estigui baixant la participació en la majoria de curses de Catalunya es degut als preus dels dorsals. Però alguna cosa potser hi té a veure el fet de que pugin sense aturador any rere any. El preu de qualsevol cursa de pagament s’ha anat apujant a casa nostra en uns percentatges que no tenen cap explicació. Per posar un exemple, el 2006, fa vuit anys, l’Open Jean Bouin costava 12 euros; ara en costa 20. Pugen i pugen malgrat la saturació de proves, contradient la regla elemental del mercat que diu que l’excés d’oferta fa que els preus baixin per tal de fer augmentar la demanda.

Alguns organitzadors de curses de pagament de casa nostra podran dir el que vulguin, però el que és evident és que, com a conseqüència dels augments d’un any a l’altre -sense parangó amb el que pugen altres productes- els preus dels dorsals de les nostres curses són extremadament cars comparats amb els de les que se celebren en altres llocs.

Un apunt: l’any passat per aquestes mateixes dates vaig esbrinar els preus de les curses de 10 km de varies ciutats de Catalunya i de fora i ho vaig publicar en aquest blog. Em va donar que, a la resta de l’Estat el cost mitjà era, arrodonint, de 8 euros i el de Catalunya,12. Ara, el preu de les de fora és més o menys el mateix, mentre que el de casa nostra ha augmentat enguany i, també arrodonint, és de 15.

Conclusió: alguns organitzadors de curses catalanes són més espavilats que els de les madrilenyes, valencianes i sevillanes.

Miquel Pucurull
24/07/2014


17.7.14

S’ha mort un corredor amic

Ens ha deixat Manuel Trujillo Jimenez. Nascut a Almeria i establert a Catalunya des de feia molts anys, era molt aficionat a córrer i ens trobàvem sovint a les curses. Tanmateix, ara feia temps que no. 

El recordo com una persona extremadament afable i molt entusiasta. Molt actiu al fòrum carreraspopulares.com d’Internet, on signava com Atenas els seus escrits inflamats de bons desitjos per a tothom. 

Organitzava cada any un dinar el dia abans de la marató de Barcelona per tal d'acollir a amics que venien d’arreu d’Espanya a córrer-la. A  la primera d'aquestes trobades, l'any 2006, vaig tenir l'honor d'anar-hi, reclamat per ell. Només el coneixia pels missatges al fòrum i vaig poder apreciar de seguida la seva extraordinària bonhomia en la preocupació per a que tots ens hi trobéssim a gust.



l'Atenas havia corregut en molts llocs, des de Londres a Nova York, passant per Florència, Boston, el Sàhara...i també havia fet ultra-maratons. Darrerament es dedicava a fer marxa, especialitat en la que havia estat subcampió d'Espanya de veterans en 10.000 metres. 

Feia temps que no el veia. El trobaré a faltar. Un càncer, que se li va declarar fa un any, ens l'ha arrabassat massa d’hora, però viurà en la nostra memòria. 

Commogut, expresso el meu condol a la seva família.

Miquel Pucurull

17/07/2014

9.7.14

Radiografia del món del córrer 1er semestre 2014

Per veure com evoluciona la participació a les curses he fet un petit estudi. 

D'una mostra de 72 mateixes curses de ruta celebrades el primer semestre dels cinc darrers anys, el nombre de participants que les han corregut ha estat:

1er semestre 2010:   74.891
1er semestre 2011:   93.631 (va créixer un 25% respecte de l’any anterior) 
1er semestre 2012: 108.751 (va créixer un 16%)
1er semestre 2013: 112.829 (va créixer un   4%)
1er semestre 2014:   99.871 (ha decrescut un 11%)

Pel que fa a les curses de muntanya, una mostra de 40 mateixes proves dóna aquest resultat:

1er semestre 2010:     9.381
1er semestre 2011:   10.245 (va créixer un 9% respecte de l’any anterior) 
1er semestre 2012:   11.145 (va créixer un 9%)
1er semestre 2013:   11.782 (va créixer un 6%)
1er semestre 2014:   11.960 (ha crescut un 2%)

En fer-ho he comprovat que, comparant únicament un any en lloc de cinc (aquest semestre vs el de l’any passat), el creixement de les curses de muntanya és molt notable (un + 7% en una mostra de 119 mateixes curses), mentre que el de les de ruta decreix ( un – 7% d’una mostra de 126).

Pel que fa a les curses de ruta s’ha produït un fet, que potser té a veure amb la crisi. Totes, en general, han patit una davallada de participants. Però les més multitudinàries -i d'inscripció més cara- ho han acusat més que cap. Així, per exemple, de les 15 més importants únicament “se salva” la Mitja de Barcelona, que augmenta un minso 1%; les altres catorze han reduït el nombre de corredors i corredores. Algunes substancialment: la de Bombers de Barcelona i la Mitja de Granollers en uns 1.500 cadascuna; la Maquinista 800; la Mitja de Montornès 600...

Alguna cosa està passant per a que proves tan significatives com aquestes quatre, i la Nocturna de l’Hospitalet, Nou Barris, Vila Olímpica, Templers de Lleida, Pineda, Calella, Vila de Sant Boi, Cardedeu, Mitja de Sitges, Barri de Sant Antoni, Sant Joan d’Espí...i moltes altres (62 de la mostra de 72) hagin tingut menys participants que l’any passat, quan la majoria venien creixent fins ara.
                                                     
Tot i així, no es pot dir que el boom del córrer s’està acabant. Passa, al meu entendre, que a més a més que la gent està tipa de pagar cada cop més pels dorsals de les curses “emblemàtiques” i busca altres opcions, han anat apareixent un munt de curses al calendari i unes i altres es fan competència. Cada cap de setmana n’hi ha més de noves. A finals de l’any passat vaig “investigar” el nombre de curses que hi havia a Catalunya (El Periódico ho va publicar) i me’n van sortir 1.413. Doncs bé, en el primer semestre d’aquest any se n’han creat 145 més.  (En el mateix període de l’any passat se’n van crear 111). La qual cosa vol dir que, a hores d’ara tenim més de 1.500 curses per triar i remenar.



L’esclat del món del córrer és molt llaminer i atrau a empreses i emprenedors que es dediquen a organitzar-les per fer-hi negoci. Res a dir. Estan en el seu dret. Compte, però. Les hauran de fer més atractives (les de muntanya sembla que ho són), més econòmiques i ben organitzades, si no volen que els hi surti el tret per la culata. Pressent-ho que la gent del món del córrer està una mica mosca.  

Curses de les mostres:


Miquel Pucurull
09/07/2014