27.10.14

A les curses solidàries els fa falta transparència

Cada cop hi ha més curses que s’autoanomenen “Solidàries”.

N’hi ha que diuen clarament en el seu reglament: “Es destinarà 0,50 euros (o el que sigui) que aniran a parar a l’entitat X per a la lluita contra...”. Però en altres, aquest aspecte resulta ambigu i la informació es limita a dir “Cursa solidària en favor de...” o quelcom semblant i prou.

No vull dubtar, en absolut, de la filantropia que deu animar a tots els que engeguen curses d’aquest tipus. Però moltes d'elles no expliquen en cap lloc quina proporció del preu de la inscripció va a parar a la causa que patrocinen.

Tan difícil és dir-ho?

I, per altra banda, per què, dies desprès de celebrades, no es publiquen en les seves webs el detall dels ingressos, els costos, els beneficis, i el que s’aporta a la causa patrocinada?.

La transparència és absolutament necessària. A fi de comptes, s’ha de saber com contribuïm, en comprar un dorsal, al projecte en el qual col·laborem amb els nostres diners.


Miquel Pucurull
27/10/2014

18.10.14

Els preus de les curses populars no són populars

Al que subscriu li agrada córrer curses atlètiques de tant en tant. No sap el què fa. No sap on s’ha ficat.

Fa quatre dies es va apuntar en una i, malgrat que la crisi fa que els preus de les coses es mantinguin o baixin, no és el cas de les inscripcions a les curses, i va haver de pagar més que l’any passat. Recuperat del sotrac que li va suposar el que una cursa popular costi igual que una entrada al Liceu, ha volgut inscriure’s a una altra i s’ha trobat que, en lloc de ser gratuïta com havia estat tota la vida, enguany costa 12 euros. Ha seguit buscant i ha vist amb estupor que una de 5km (la Jean Bouin de Barcelona al novembre) en costa 18: I una altra, també de 5km, que es fa a Granollers juntament amb la Mitja al febrer, encara costa més: 26 euros.

Un va començar a córrer quan els preus dels dorsals eren molt econòmics. Fins i tot, molts d'ells eren gratuïts. Les curses estaven pensades per a la gent popular; els organitzadors gaudien veient gaudir als que corrien; ningú se les plantejava per fer negoci; les grans marques no s’havien introduït en el món del córrer; i, d’un any a l’altre, els dorsals no pujaven gairebé gens de preu.

Un, que s’havia fet un programa de curses molt bonic per entrenar la marató, ara està preocupat i tremola només de pensar el què li ve al damunt. El seu temor és per si, a partir d’ara, les proves augmentaran el preu com l'última que va fer; costaran la bestiesa que costen; ja no n’hi haurà mai més cap de gratuïta... Segueix agradant-li córrer i participar de tant en tant en alguna cursa, però s’està preguntant si, al pas que anem, s’haurà d’empenyorar el rentavaixelles de casa per adquirir un dorsal.

Miquel Pucurull


13.10.14

La participació a les curses està tocant sostre

Preferiria que no fos així, però, definitivament, sembla que s’ha aturat l'espectacular creixement del nombre de corredors i corredores que ha vingut succeint els darrers anys a les nostres curses populars. Tot i que cada cop hi ha més gent que corre, la majoria de proves pateixen una reducció de participants respecte de l’any passat.

Ahir, per exemple, els que vam acabar la Correbarri de Barcelona érem un 7% menys. La del barri del Poblenou de fa un mes, un 18% menys. La del barri d'Horta, també del mes passat, un 15%... Al meu parer el motiu es deu a l’enorme quantitat d’opcions on triar. Aquest cap de setmana, a Catalunya, hi van haver 37 curses de tot tipus.

S’ha tocat sostre i estem assistint a una tendència contraria a la dels últims deu anys, només "salvada" per alguna, com la de la Mercè, que va tenir un 7% més de participants que l'any passat, probablement perquè el seu preu (5 euros més 2 del chip si no el tenies) era molt econòmic si el comparem amb els habituals.

No cal donar-hi voltes: enguany (el darrer semestre del 2013 ja va començar a passar) hi ha un munt de curses que estan perdent pistonada. Agafant les més importants celebrades en el que va d’any, hem vist, malauradament, com baixaven les següents:
No cal dir res més. A mi em sembla que hi ha un excés de curses (pel cap baix més de 1.500 a l’any a casa nostra) i es fan mal entre si. Tothom s'atreveix a organitzar-ne una (11 de les 37 d’aquest cap de setmana eren noves d’enguany). 

Es podria dir que benvinguda sigui la competència perquè farà que millorin els serveis i els preus de les inscripcions baixin. Però, per ara, no és el cas. Només cal veure que segueixen sent una assignatura pendent les curses mal mesurades; les cues a les arribades per recollir una ampolla d’aigua; els filtres d’accés als calaixos; el sobrecost si t’apuntes una mica tard; els minsos obsequis de les bosses... i pel que fa als preus dels dorsals val més no parlar-ne. Per posar un (mal) exemple, la cursa Jean Bouin de 5 km del mes que ve costarà 18 euros i 20 la de 10 km. I encara bo que són els mateixos de l’any passat.

Tanmateix, el rècord de la cursa més cara de Catalunya i Espanya per quilòmetre és el del Quart de la Mitja de Granollers del mes de febrer de l'any que ve. És una cursa de 5 km que es corre el mateix dia de la Mitja i que ha anunciat els següents preus a la seva web:
. 23 euros abans del 25 d’octubre de 2014, a les 24 h
. 24 euros a partir del 25 octubre de 2014, a les 00 h fins al 30 de novembre 2014, a les 24 h
. 25 euros a partir de l’1 de desembre de 2014, a les 00 h fins al 25 de gener de 2015 o arribar als 1.000 inscrits. 

. A banda, si no tens el Xip Groc es cobraran 3 euros més per inscripció, 
(En aquest cas, el preu de la cursa ha pujat 1 euro en relació al de l'any anterior).

No en parlem més.

Miquel Pucurull
13/10/2014