Però no, en Feyisa Lilesa, atleta d’Etiòpia, ho va fer per denunciar al món que el règim del seu país el té, com als de la seva ètnia de la regió d’Oromia, encadenat: sotmès a una terrible repressió per part dels mandataris de la seva nació.
"El gest ha estat una protesta perquè sóc oromo, i a Etiòpia els oromo som reprimits pel Govern. Ens maten i ens empresonen, som sospitosos pel simple fet de ser oromo. Tinc parents presos i portaré la protesta de la meva gent allà on vagi per solidaritat", va declarar l'atleta en una conferència de premsa. "A Etiòpia el Govern ens obliga a deixar les nostres terres, ens empresona i ens mata. Jo els demano que vostès, els periodistes, parlin de la democràcia que no existeix al meu país, i dels interessos econòmics que donen suport a la repressió dels oromo ", va expressar Lilesa, desesperat perquè el seu missatge arribés.
Des de fa dècades a Etiòpia hi ha un seriós conflicte entre ètnies. Els oromo estan sotmesos als amhara, l'ètnia dominant a Etiòpia tot i que no la més nombrosa. Els oromo han estat sistemàticament sotmesos i discriminats des que va arribar al poder el rei Menelik II, a finals del segle XIX. Els tres últims règims etíops -l'emperador Haile Selassie, una dictadura marxista i l'actual Partit Revolucionari Democràtic- han anat acabant sistemàticament amb els oromos buscant una centralització, portant-los a emigrar cap a altres països com Somàlia i Eritrea o altre llocs. Els amhara governen el país i mantenen des dels anys setanta una guerra de baixa intensitat contra els oromo, que durant aquest temps s’han organitzat en diferents fronts de lluita armada.
L'ètnia oromo - amb més de 30 milions d'habitants entre Etiòpia, Kenya i Somàlia- va començar el novembre passat unes manifestacions contra el Govern que des de llavors s'han saldat amb la mort de més d'un miler de persones per la brutal repressió policial. Les protestes es van desencadenar arran de l'aprovació d'un pla urbanístic per ampliar i modernitzar la capital del país, Addis Abeba. La constitució etíop considera totes les terres del país com a propietat de l'Estat. La regió dels oromo envolta la metròpoli,i la seva expansió implicava l'expropiació forçosa dels agricultors i ramaders oromo. Les manifestacions en contra del projecte urbanístic es van estendre. La forta repressió policial i els centenars de morts van forçar al Govern a retractar-se i suspendre l'execució del pla. Aquesta mesura va sufocar temporalment les revoltes, però aquestes van tornar a ressorgir a principis d'agost, costant la vida a més de 400 persones.
Feyisa Lilesa tem per la seva vida. De fet no ha tornat al país amb la resta d'atletes etíops i ha demanat asil polític al Brasil. Davant la pressió internacional que s’ha fet en dos o tres dies, les autoritats locals han promès que no el castigaran si decideix tornar. Però ell no se’n fia.
"Si torno, sé que podrien empresonar-me o fins i tot matar-me pel meu gest”.
L'home, que va córrer la marató olímpica de Rio en 2h09.54, és un atleta d’elit mundial. Té 26 anys. A la marató de Rotterdam de 2010 va fer una marca (2h05.23) que el va convertir en el corredor més jove del món capaç de baixar de 2h06. L’any 2012 va aconseguir 2h04.52, que el va situar en aquell moment entre els 10 maratonians més ràpids de la història.
Lilesa té esposa i dos fills que estan a Etiòpia. Resulta sorprenent, però el futur del medallista olímpic és incert. Una campanya a Internet en el seu suport va aconseguir l'endemà de la marató de Rio més de 70.000 dòlars. Es va engegar amb l’objectiu de que pugui mantenir-se, ell i la seva família, mentre es resol la seva situació. Resulta sorprenent, deia, perquè en qualsevol país, un esportista que hagi guanyat una medalla als Jocs és rebut amb tots els honors. Pel que sembla, a Etiòpia no, per un gest solidari.
-------------
Miquel Pucurull
25/08/2016
