29.10.20

Una marató 'virtual' no és una marató

Em pregunten a la xarxa per què m’ha afectat negativament l'anunci de la 'Virtual Marató de Barcelona 2020'. Molt senzill: que tothom faci el que vulgui. Però sumar 42 quilòmetres -que es poden fer en vuit dies on es vulgui- no és córrer una marató com s'està promocionant. Per a mi, és degradar el seu esperit i crec que se li havia de donar un altre nom. Els organitzadors, que els conec de fa anys i els aprecio, s'han equivocat de mig a mig.    

La Marató de Barcelona no és propietat de ningú. En tot cas és patrimoni dels que, com jo i molts altres, l'hem corregut i, modestament, hem fet coses pel seu desenvolupament. Per aquest motiu, m'atorgo el dret moral de poder denunciar que el què es vol fer la devalua. Em dol que es perdi l'essència d'una prova que m'estimo i a la que hi estic molt vinculat per varies raons:  

    -Vaig córrer la primera Marató de Barcelona que es va celebrar a la ciutat l’any 1980. (Llavors era la Marathon Catalunya).

    -He corregut totes les maratons de Barcelona excepte dues que vaig abandonar i quatre que estava lesionat. L'he acabat 33 vegades. 

    -A la meva família, la Marató de Barcelona ocupa un lloc prominent. L’any 1990 la va guanyar la meva filla Elisenda en dones, i la meva dona, Felicitat, l'ha corregut cinc vegades.

    -L’any 2004 es va anunciar que se suprimia la marató i vaig engegar la ‘Plataforma Marató a Barcelona’ per tal de fer accions reivindicatives amb un grup de corredors perquè retornés. Vaig iniciar una campanya de cartes als mitjans reivindicant el regrés de la marató. També li vaig enviar al i President de la Generalitat, llavors Pasqual Maragall, i vaig anar a veure personalment a l'alcalde de Barcelona, Joan Clos llavors, per demanar-li el seu retorn.

     -L’any 2005 no es va celebrar, Va retornar el 2006, i per voluntat del  director d’Esports de l’Ajuntament, vaig formar part del Comitè Promotor de la Marató de Barcelona fins que es va dissoldre al cap de 10 anys.

    -En dues ocasions (els anys 2007 i el 2016) he entrenat i assessorar un grup de corredors i corredores que corrien per primera vegada la Marató de Barcelona.

    -Vaig organitzar l’acció “Corre la Marató de Barcelona amb amics i amigues”, un concurs classificatori al marge de l’oficial, idea d’Andreu Ballbé, que es va fer durant el anys 2007, 2008 i 2009.

    -L’any 2010 em van atorgar el dorsal 10.000 per haver estimulat a través de les xarxes i els mitjans a arribar a aquest nombre de participants per primer cop. 

     -Els anys 2011 i 2013 vaig rebre una distinció que em va lliurar l’organització de la Marató de Barcelona per la meva vinculació a la prova.

   -A proposta meva, el 2013 es va honorar a Ramon Oliu, el creador de la Marató de Barcelona, amb un monòlit a la ciutat que està al costat de les Fonts de Montjuïc.

   -Els darrers sis anys he realitzat una acció solidària corrent la Marató de Barcelona tot recaptant diners (31.000 euros en total) per ajudar a la investigació que fa l'Hospital de Sant Joan de Déu sobre la diabetis infantil.

   -He escrit un llibre sobre les meves vivències. Té 300 pàgines, un quart de les quals estan dedicades a la Marató de Barcelona.

   -He intervingut en diversos mitjans, ràdio, televisió i premsa, parlant de la Marató de Barcelona i la seva història.

   -He realitzat una petita crònica de totes les maratons que s’han celebrat a Barcelona fins ara ('L’Historial de la Marató'), amb informació d’aspectes i dades. Està penjada a la web oficial de la Marató de Barcelona.

   -L’any 2018 vaig tenir l’honor de rebre el ‘Trofeu Ramon Oliu’ que la Marató de Barcelona atorga cada any al corredor de més edat que l’acaba.

I, a banda de tot plegat, explicar raons de perquè tenim sentiments i emocions que no volem que desapareguin és impossible.

                                        -----------------

Miquel Pucurull

29/10/2021