Cada vegada hi ha més curses a Catalunya, i la possibilitat de triar entre la gran oferta que existeix (a Barcelona ciutat mateix n'hi ha 40 a l'any) està afectant la participació de les mitjanes o petites. Fa pocs dies, en el mes de juliol, a la de l’Espluga de Francolí van ser 674 els arribats i arribades; l’any passat 778 i fa dos anys 888. A la de la Floresta van acabar 206; l’any passat 253 i fa dos anys 292. Aquest agost, a la cursa de Festa Major de Castellbisbal van ser 224 i l'any passat 295.
Això, per als que correm, crec que no és ni bo ni dolent. El problema és per als organitzadors, que hauran d’oferir nous al·licients per atraure’ns perquè els casos de l’Espluga, la Floresta i Castellbisbal no són els únics ni de bon tros. Malgrat el boom del córrer continua i segueix augmentant el nombre total de participants, especialment femenins, hi ha moltes curses que estan perdent pistonada. Per posar un exemple, algunes tan significatives com la de la Maquinista de Barcelona, la de la Vila de Sant Boi, la de Canovelles, i les mitges de Gavà i de Sitges han tingut molta menys participació que l’any passat (entre un 12% i un 40% menys). En concret, en 42 curses de ruta (un 40%) d'una mostra de 105 celebrades el primer semestre de l’any, s'hi han s’inscrit una mitjana d'un 13% menys que l’any passat. Gairebé 6.000 corredors/corredores que no les han tornat a fer i potser han optat per unes altres.
Es podria pensar que el cost dels dorsals influeix, però la gent segueix corrent curses malgrat el preu. I fins i tot, les més multitudinàries i més cares (Bombers, Mitja de Barcelona i Mitja de Granollers) han crescut força. Les curses que han reduït més el nombre de participants són les curses relativament mitjanes o petites. I les que no pateixen davallada, sinó tot el contrari, són aquelles en les quals hi corre molta gent. La qual cosa ve a semblar que com més participants té una cursa (i gairebé més cara, caldria dir), més atractiva és.
En la meva opinió, als organitzadors de les que perden participants els hi falta imaginació. Però, insisteixo, el boom continua. A banda del que es pot veure en les 105 de l’estudi, no cal més que dir que en els primers sis mesos d’aquest any s’han engegat un impressionant nombre de noves curses a Catalunya: 34 de ruta, 59 de muntanya i 18 triatlons/duatlons. (Malauradament, totes de pagament i de preus que val més no parlar-ne).
Deia que el boom segueix, i en conjunt, el nombre total de participants és més alt que el de fa un any (curses multitudinàries que creixen molt; allau de noves curses; incorporació de la dona...), però és evident que la proliferació de proves fa que es facin competència unes amb altres. És per això que els que organitzen curses s’hauran de trencar el cap per oferir-nos atractius nous. La clàssica samarreta d’obsequi ja està molt vista.
Es podria pensar que el cost dels dorsals influeix, però la gent segueix corrent curses malgrat el preu. I fins i tot, les més multitudinàries i més cares (Bombers, Mitja de Barcelona i Mitja de Granollers) han crescut força. Les curses que han reduït més el nombre de participants són les curses relativament mitjanes o petites. I les que no pateixen davallada, sinó tot el contrari, són aquelles en les quals hi corre molta gent. La qual cosa ve a semblar que com més participants té una cursa (i gairebé més cara, caldria dir), més atractiva és.
En la meva opinió, als organitzadors de les que perden participants els hi falta imaginació. Però, insisteixo, el boom continua. A banda del que es pot veure en les 105 de l’estudi, no cal més que dir que en els primers sis mesos d’aquest any s’han engegat un impressionant nombre de noves curses a Catalunya: 34 de ruta, 59 de muntanya i 18 triatlons/duatlons. (Malauradament, totes de pagament i de preus que val més no parlar-ne).
Detalls de la mostra de 105 mateixes curses:
------o------
Miquel Pucurull
