29.5.13

Anàlisi senzilla de la Cursa Diagonal-DiR-Guàrdia Urbana’2013

Les xarxes estan plenes de cròniques que els corredors populars fan de les seves curses. Amb alguna excepció, no en llegeixo mai cap. Cadascú que faci el que vulgui, però em semblen d’una pesadesa sublim. Tampoc n’escric mai de les meves. ¿A qui li pot interessar saber que al Km 6 m’ha agafat mal de panxa, o he sentit una punxada al bessó esquerre al 8, o he tret forces de flaquesa al final?. El que faig a vegades és una anàlisi senzilla del que m’ha agradat i el que no.

Per exemple de la Cursa Diagonal - Dir - Guàrdia Urbana del diumenge 26 de maig de 2013:

M’ha agradat
- Poder córrer una cursa pel mig de la Diagonal, sense cotxes, patrocinada per la Guardia Urbana. (Fa uns anys era impensable perquè l’automòbil era l’amo dels carrers).
- Que malgrat ser multitudinària no hi han hagut cues per a res.
- La organització. En especial, la perfecta recollida i entrega de bosses.
- Que el recorregut fos íntegrament de suau baixada.

No m’ha agradat
- El preu del dorsal. 15 euros (o 17 si no es tenia chip propi) és un dels preus més alts de Catalunya per a una cursa de 10 Km.
- La samarreta. Pel preu, és molt senzilla.
- El temps per completar el recorregut (1h15 minuts) és curt.

Crec que es pot convertir en una de les curses emblemàtiques de Barcelona.


                                               ---------o---------

Miquel Pucurull

29/05/2013