El córrer genera solidaritat

No descobreixo res si dic que el córrer és una activitat que genera solidaritat. No em refereixo únicament a les curses o reptes solidaris, que és una cosa coneguda a casa nostra. A Anglaterra existeix una interessant iniciativa, anomenada Good Gym, que duen a terme corredors i corredores anònims per assistir de manera altruista a la gent gran que viu sola. Fan coses senzilles, com ajudar-los a regar les plantes o canviar una bombeta, per exemple, però el més important és que van a veure’ls per fer-los-hi companyia. La web que ho articula argumenta: “T'assignem una persona gran que viu a prop teu i està sola per a que, com a mínim un cop per setmana, al sortir a córrer i de camí, la visitis”. El malaurat Carles Capdevila en va parlar en un dels seus articles al diari Ara, on acabava dient: “(...) Portar -corrent- un paquet a una avia que viu sola. Arribes allà, descanses, hi parles mitja horeta, ella et fa d'això que ara en diem coach , perquè et dóna una motivació autèntica. Tenir una idea com aquesta del Good Gym, concretar-la, crear les eines, implicar-hi gent, difondre-ho i comprovar que estàs reinventant el sentit de comunitat, ha de ser una cosa semblant a la felicitat. I confirma que res és més precís que mens sana in corpore sano , perquè les maquinetes et regulen les calories, les pulsacions i el nivell, però res deu ser més saludable que la calidesa de córrer amb una causa de veritat, ajudar gent de veritat. I deixar-te ajudar”.

Web de l'entitat: https://www.goodgym.org/

Miquel Pucurull

07/08/2019

 

Superacció. L’esport contra l’exclusió social

L’esport és un mitjà que millora a les persones. Ho van entendre així uns educadors que van engegar fa set anys el projecte sense ànim de lucre  Superacció al barri del Poblenou de Barcelona, en pensar que una sortida de la marginació d’adolescents amb risc d’exclusió podia ser la triatló. Els preparen a les instal·lacions de la Mar Bella per fer-la, tot i que l’entrenament és una excusa: el que fan, en realitat, és ensenyar-los-hi els valors de l’esport. La majoria dels nois i noies són immigrants, altres són catalans; provenen dels serveis socials, tots amb serioses dificultats per integrar-se. A través de l’esport, l’entitat sense ànim de lucre Superacció, tracta de potenciar valors com l’autoestima o el treball en equip, superar el fracàs i millorar la relació i la comunicació. Volien crear una acció pedagògica singular, que no es feia enlloc, i ho estan aconseguint. Des que es va fundar han ajudat a molts joves, preparant-los durant un mínim de 2 anys per a la inclusió a la societat mitjançant l’esport, sense que la finalitat del pla sigui necessàriament competir. Tanmateix, hi ha alguns, que han arribat a participar en proves com la Titan Desert. S’entrenen en grups, on poden alliberar energia, expressar-se, escoltar a l’altre  i sentir-se integrats. En aquest sentit, Superacció és una iniciativa innovadora, per ajudar a eliminar etiquetes. Un projecte solidari relacionat amb la triatló, que em sembla magnífic i cal difondre'l per a que es conegui. 

 https://www.youtube.com/watch?v=bmvdPUjaxYw&feature=youtu.be

Miquel Pucurull
07/08/2019
 

Fan falta molt poques coses per córrer

Fa un parell des setmanes  una mexicana de 42 anys, María Isidora Rodríguez, va quedar primera dona en una ultra de 63 km al seu país. El singular és que la mexicana ha estat notícia perquè pertany a la tribu dels Tarahumara, i va córrer la cursa amb sandàlies.  No li deuria ser massa difícil, perquè els indis tarahumaris, com es descriu en l'exitós llibre de Chistopher Mc Dougall,  “Nascuts per córrer”, son capaços de fer-ho sense descans i descalços durant centenars de quilòmetres. Ella ho va fer amb unes sandàlies de cautxú. Ah! I amb un vestit de roba que li arribava als turmells. Contrasta, tot plegat, amb la necessitat que tots tenim d’anar equipats a la última per córrer. És molt divertit: samarretes tècniques de baixa densitat; malles, mitges i mitjons compressius; paravents florescents; sabatilles minimalistes, sabatilles voladores, sabatilles per a pronadors, per a supinadors, per a corredors corpulents, per a nyicris... i amb tota mena d’artefactes: GPesses, braçalets per al mòbil, pulsòmetres, podòmetres, rellotges amb alarmes, ulleres tornassolades…No segueixo; enumerar tot el que ens fa falta actualment per fer una cosa tan senzilla com córrer no hi cap en una pàgina del blog.

Miquel Pucurull

07/08/2019