18.6.21

Adéu, Emma Roca

Estic trasbalsat. S’ha mort una amiga. S’ha mort l’Emma Roca. S’ha mort una esportista integral, pionera de les curses de muntanya. L’estimava. Havíem fet coses junts, xerrades, col•loquis... Em dol enormement. No me’n ser avenir. Tenia 47 anys.


Fa un any, ella ja estava seriosament malalta de càncer -jo no ho sabia- vaig fer aquesta petita i modesta glossa, que formava part d'un compendi sobre els maratonians i maratonianes històrics de Catalunya.  
 
Emma Roca
Barcelona, 1973
 
Mare de tres fills. Corredora, esquiadora, llicenciada en bioquímica i bombera. Va guanyar la marató de muntanya de l’Aneto l’any 1998 i va quedar segona el 1999. És membre de la selecció catalana de maratons de muntanya, amb les quals ha competit a nivell nacional i internacional, aconseguint -entre altres- la tercera posició al campionat d'Espanya d'esquí de muntanya i a la copa d'Europa. Al seu palmarès destaca la segona posició a la Marathon des Sables, i la tercera a l'Ultra-Trail del Mont-Blanc i als Cavalls de Vent. Ha estat campiona del món d’esquí de muntanya i campiona d'Europa de maratons d'alta muntanya. L’any passat, amb 44 anys, va ser la primera dona en la Costa Brava Stage Run de 85 km. I aquest any, tercera a l’Ultratrail d’Austràlia de 100 km.  Des que era petita mai no ha deixat de córrer. És extremadament activa; un referent a qui conec de coincidir amb ella en programes de ràdio i xerrades sobre l’esport i la salut. Ha escrit llibres sobre això i treballa en el projecte Summit (Salut en les Ultramaratons i els seus límits), una recerca per determinar si la població que practica exercici de llarga durada i gran intensitat té més risc sobre la seva salut que la resta.
 
Miquel Pucurull
24/05/2020
 
 
18/06/2021