5.8.19

Vostè preguntarà per que correm


Marciano Durán és un exitós novel·lista de l’Uruguai. També és corredor i escriu coses sobre el córrer. És l’autor d’una famosa descripció, viral a la xarxa des de fa anys, que és titula “Esos locos que corren”, meitat caricatura humorística i meitat retrat exacte de com som els que tenim la dèria de córrer. I té també un poema amb el títol, “Usted preguntará porqué corremos”, menys conegut, que li va dedicar a Mario Benedetti. M’he permès fer-ne una traducció al català. Diu així:

Vostè preguntarà per què correm...
Si el fred ens perfora fins als ossos
i el sol ens crema de baix a dalt
Si el vent ens retorna al principi
i el desànim ens amaga el final...
Vostè preguntarà per què correm.

Si cada pujada costa fins l’ofec
i en el pendent està la caiguda
Si les forces ja no són les de l’inici
i la ruta és una muralla gruixuda...
Vostè preguntarà per què correm.

Si l’aire disminueix fins a l’asfíxia
i respirar es torna un combat
Si la set resseca els camins
i ens assalta el fred i el refredat...
Vostè preguntarà per què correm.

Correm perquè el pas no és prou
i no és prou ni el cant ni el riure ni la fressa
Correm pels assenyats que, estranyats
veuen passar als bojos amb pressa
Correm en un món molt sensat
regit per la típica cordura
Correm com bojos, reclamant
el dret al parèntesi que ens cura.

¿Vostè insisteix un cop més a preguntar?
Correm, senyor, tingui-ho clar,
perquè no ens van ensenyar a volar.

Marciano Durán va vistar Barcelona el 2018. Va córrer la Cursa d'El Corte Inglés


Miquel Pucurull
05/08/2019

A l'estiu, i a l'hivern, llibres sobre el córrer


Tinc debilitat pels llibres sobre el córrer escrits per corredors o corredores. En tinc un munt. D’antics, com “L’essència del córrer” que va escriure l’artífex de la marató a Catalunya, l’enyorat Ramon Oliu el 1979, i de molt recents, com el d’en Xavier Bonastre, “100 històries del córrer”, i el de la Nùria Picas, "Ara o mai".  En tinc   de l’Arcadi Alibés,  l'Empar Moliner, l’Albert Jorquera, en Kilian Jornet, en Marc Cornet, l'Emma Roca, en Xavier Avellana Revuelta, l'Emelie Forsberg, en Roger Roca, en Sebas Guim, en  Francesc Torralba, l'Astrid Barqué, en Marcel Zamora, la Silvia Tremoleda, en Murakami...Llegir-los i rellegir-los m’inspiren. També en tinc de metges corredors. Del Dr. Pere Pujol i del Dr. Sheehan, dos gurus del córrer dels anys vuitanta; uns tresors perquè en aquella època eren pocs els metges que recomanaven fer exercici, i menys encara córrer. Un altre de la metgessa catalana, Eva Ferrer, que diu en un dels seus llibres que córrer tres cops per setmana entre mitja hora i una hora, amb certa intensitat, resulta millor que prendre pastilles per a la depressió. M’estimulen molt els llibres dels metges corredors. Sempre penso que si ells corren, no pot ser dolent.
 

Miquel Pucurull
05/08/2019

Primeres curses a Catalunya


Se sap que a Catalunya som pioners en matèria esportiva. Potser, però, no és gaire sabut que a Barcelona es va córrer una cursa a peu a finals del segle XIX, el 9 de desembre de 1898, reconeguda oficialment com la primera de la història a la ciutat comtal. La van fer cinc ciutadans, el monitor d’un gimnàs, tres alumnes i un mestre d’esgrima. Van sortir a les cinc de la matinada, quan encara era fosc, perquè la gent no els prengués per boixos, i van fer el mateix recorregut d’un tramvia que anava de la Rambla a Sarrià, anar i tornar. Uns 14 quilòmetres que van fer en 55 minuts. No està gens malament, sobre tot tenint en compte que l’entrenament l’havien fet donant voltes en una sala del gimnàs. Però el córrer a Catalunya encara ve de més lluny. Del segle XVI concretament. Està documentat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, que l’any 1590 es va celebrar al poble d’Albesa, a prop de Lleida, una cursa que està considerada com la més antiga d’Espanya. Es va fer, segons consta, “per mostrar la potència dels joves”, i era una fèrria disputa entre els seus habitants i els de les poblacions veïnes. El premi per al guanyador va ser una cordera, és a dir, una ovella petita. Per rememorar la cursa, al poble se’n fa una al setembre des de fa anys, i el premi per al primer i la primera és, precisament, una cordera.


Miquel Pucurull
05/08/2019