21.8.20

Paradoxa tarahumara

 A la Sierra Madre Occidental, al nord-oest de Mèxic, habiten els tarahumares, un grup ètnic que encara és seminòmada i part de l'any habita en coves. El que córrer els 42 quilòmetres d'una marató pot considerar-se una gesta esportiva, per a ells és una rutina sense cap importància. La regió on viuen és tan abrupta i escarpada, que es traslladen d'un lloc a un altre corrent. Cacen perseguint llebres i conills fins a matar-los  de cansament i sobreescalfament. La seva dieta pràcticament no conté carn: consta de 10% de proteïnes vegetals, 10% de greix i 80% de carbohidrats complexos. Un esdeveniment important per als tarahumares és la cursa que ells anomenen Rarajipari, en la qual corren xutant una pilota de fusta entre 80 i 160 quilòmetres. Els participants fumen tabac i beuen un aiguardent de blat de moro anomenat tesgüin com a ritual previ, des de dies abans de la cursa. Els tarahumares han guanyat diverses vegades l’ultra-marató de Leadville, de 160 quilòmetres, que es corre cada any a les Muntanyes Rocoses de Colorado. Al comparar la dieta dels atletes que corren marató amb la dels tarahumares, així com la preparació prèvia d'uns i altres, els científics no saben amb certesa a què es deu l'enorme resistència d'aquesta ètnia. Els estudis genètics no mostren cap mutació que els afavoreixi per córrer. És només una condició que van adquirint des de la infància.

 

Autora de l'article: Gertrudis Uruchurtu. 

(Traduït de la revista de Mèxic 'Cómoves')