3.9.20

L'heroïna Samia Yusuf

L'atleta somali Samia Yusuf va commoure el públic de l'estadi de Pequín en els Jocs Olímpics d’aquella ciutat fa dotze anys. Ovacionaven la seva voluntariosa arribada en una sèrie classificatòria dels 200 metres. Havia viatjat des de la misèria, només plena d’il·lusió, desnodrida i sense equipament adequat.  Dies abans havia declarat a la BBC que "els somalis tradicionals creuen que les dones que practiquen esport o a les que els agrada la música estan corruptes. Per això he patit pressió de tot arreu. Algunes matins, em trobo amb carrers bloquejats per l'exèrcit o per la milícia, el que m'impedeix entrenar"

Es va presentar a la línia de sortida  amb una samarreta, unes malles, una cinta blanca al cap i unes sabatilles de claus que una atleta del Sudan li va deixar en préstec. Va creuar la meta en un temps de 32.16, deu segons més tard que la resta de les atletes. Arribava sola, molt lluny de les demès, però mostrava a tothom un veritable esperit olímpic.

"Ha estat una experiència bellíssima, he desfilat amb milers d'atletes del món", va dir, il·lusionada, en tornar a Somàlia després de la seva cursa olímpica.

Samia va néixer el 1991. Era la més gran de sis germans, filla d'una venedora de fruites i d’un pagès que va morir en un conflicte bèl·lic del país.

De petita, sempre havia estat la més ràpida del col·legi i de la seva ciutat, Mogadiscio. Es va fer adolescent. Córrer l’apassionava. No entrenava en una pista d’atletisme perquè la que hi havia estava malmesa. Ho feia pels carrers, on molts dies se’ls trobava bloquejats per l’exèrcit. Corria sense cronòmetre, descalça, i amb una amplia gambada natural. Veia proves d’atletisme a Europa a la televisió d’un centre de joves, i malgrat els prejudicis tribals en contra de que les dones fessin esport, es va prometre a sí mateixa que correria en uns Jocs Olímpics. Al maig de 2008 va quedar campiona d’Àfrica dels 100 metres. La seleccionen per a que representi Somàlia, i mesos després, amb només 17 anys, va a Pequín per participar en els seus primers i únics Jocs.

No va participar en els Jocs de Londres quatre anys després d’aquella emotiva cursa a Pequín. No va poder fer-ho perquè Samia Yusuf va morir al mar, a la recerca d'una vida millor, mesos abans dels Jocs.

Havia pres la decisió d’anar a Europa per tal de millorar la seva tècnica. Molt motivada, esperava que la seleccionessin per als Jocs de Londres i volia fer-ho en millors condicions que a Pequin. La seva mare va vendre fins i tot un petit terreny per finançar el seu viatge i que pogués així complir la seva il·lusió i passar a tenir una vida allunyada de les guerres i la precarietat. 
 
En una odissea, va travessar l'Àfrica de Somàlia a Líbia durant un any, amb tot tipus de calamitats. En arribar a Líbia va ser empresonada un temps a Trípoli, sense que es conegui la causa. Quan la van deixar en llibertat es va embarcar amb direcció a Itàlia amb un grup d'immigrants. L’embarcació va ser interceptada per la guàrdia costanera italiana i el grup es va llençar al mar per tal d’arribar a la costa. No sabia nedar i es va ofegar. Una nit del mes d’abril de 2012, el somnis de l'atleta olímpica Samia Yusuf van acabar al mar Mediterrani.

                                                       -----------------
Miquel Pucurull
Actualitzat 04/09/2020

Apèndix.

 Fa dos anys, l’escriptor italià Giuseppe Catozzela va escriure un llibre que ha estat traduït al català com "Córrer sense por" de l'editorial Sembra Llibres, i al castellà “Correr hacia un sueño” de Grijalbo, on explica l'admirable lluita de la jove per assolir el seu major desig: convertir-se en atleta i obrir-se camí en un país marcat per la guerra, el fonamentalisme i la manca d'oportunitats per a les dones.