2.3.20

Primeres curses a peu a Catalunya

El córrer, a casa nostra, ve de lluny. A Albesa (Lleida) està documentada la Cursa de la Cordera l'any 1590 del segle XVI, i està considerada com la més antiga de Catalunya. La cursa era molt competitiva. Se celebrava, segons consta, "per mostrar la potència i la velocitat dels joves", i era una veritable disputa esportiva entre els propis albesans i els habitants de les poblacions veïnes d'Albesa.

El premi per al guanyador era una cordera, que és com li diuen a les terres de Ponent a una ovella petita. A l’Arxiu de la Corona d’Aragó es conserva un interessant i curiós plet sobre les baralles i problemes ocorreguts en "la Cursa de la Cordera" de 1590. Diu que va acabar amb "una multa de 60 sous i presó" al veí que va agafar pel braç al corredor que arribava en primer lloc, aturant-lo i fent-li perdre la prova. (Per rememorar la cursa, al poble d'Albesa se'n fa una actualment de 10 quilòmetres i mig el mes d'Agost, que duu el mateix nom. Se celebra des de fa anys, i el premi, per al primer i la primera és, a banda de diners i trofeu, el d'una cordera).

Se suposa que, a banda de la d’Albesa, van celebrar-se més curses en alguns llocs de casa nostra durant els segles XVI i XVII, tot i que no està documentat (si més no, ho he trobat). Del segle XVIII hi ha referències al Cós de Sant Pere (en català antic, a una cursa li deien “cos”) que se celebrava a Reus. En els seus blogs, en parlen Antoni Veciana i Salvador Palomar: s’hi refereixen indicant que està descrita en una acta municipal de 1756  “(...) cossos, de xics i grans, ab premis de pollastres, gallinas y anyells” en la qual, considerant que no estava ben vist per la moral, l’escrit es justifica “per haver de córrer aquells del tot desnusos, y estos ben poch vestits, no deixan de ocasionar algun escàndol y profanitat”. Una altra referència de més endavant a Reus: El 27 de febrer de 1852, en les festes pel feliç restabliment del part de la reina Isabel II, es diu que "...entre otros festejos que tenga lugar una corrida a pie, vulgo cos, el día 29 próximo, cuyos premios son los siguientes: 1º una magnífica ternera, 2º un carnero, 3º dos pares de gallinas y 4º un conejo".

Cós (Cursa) a la plaça Mercadal de Reus. Data incerta. 
Foto extreta del llibre "1,000 imatges de la història de Reus" 

Se sap de curses a finals del XIX en pobles del Segrià, les Garrigues, la Terra Alta, Tarragona ciutat...A Barcelona, la cursa a peu reconeguda oficialment com la primera que es va fer, es va celebrar el 9 de desembre de 1898. Va ser una iniciativa que va portar a terme un professor d’un gimnàs que hi havia a Barcelona al carrer Duc de la Victòria, a prop de la Rambla. Hi van participar cinc corredors, un d’ells el professor Jaume Vila, que va engrescar als altres, un mestre d’esgrima i tres socis del gimnàs. Els corredors, que van sortir a les cinc de la matinada quan encara era fosc, van fer el mateix recorregut que feia un tramvia que passava per davant del gimnàs fins la Plaça de Sarrià, anar i tornar. Uns 14 quilòmetres, i sembla ser que van trigar 55 minuts. No està gens malament per l’època, sobre tot tenint en compte que l’entrenament l’havien efectuat donant voltes en el reduït espai d’una sala del gimnàs. (La font de l'efemèride correspon al llibre "Carreras á pie" d'Albert Maluquer, editat el 1916).

D'aquesta primera cursa a la ciutat no hi ha cap constància fotogràfica. Existeix una fotografia d'una de les primeres: la que es va celebrar el 18 d'octubre de 1903, amb sortida i arribada a Horta, també de 14 quilòmetres.

Es considera la més antiga de les fotos que es conserven d'una cursa. Any 1903
El guanyador, Juan Durán, és el que du un equipament  de color negre
En aquest cas se sap la classificació dels 8 corredors que la van acabar dels onze que van sortir. Els tres primers:

1. Juan Durán 48'15''
2. Miguel Puig 52'25''
3. José Quirante 52'28''

Inefable la crònica d'aquesta cursa, publicada uns dies després a la revista "Los Deportes": "Esperamos que han de verse muy concurridas estas carreras, pues vienen á ser las primeras que en España se celebran de esta clase tan apropósito para arraigar el sport y los ejercicios corporales"

                                                    ------o------
Miquel Pucurull

3 comentaris:

  1. Anònim16.6.13

    Bona feina, Miquel!

    Cal insistir en aquestes investigacions perquè hi ha molt a descobrir.
    Encara hi ha cossos en actiu en alguns pobles de Catalunya i alguna cordera més. Jo n'he corregut uns quants.

    Un dia en podríem parlar i mirar de fer algun apunt històric entre tots dos.

    ResponElimina
  2. Encantat de que ho fem, Enric. Serà un honor per a mi fer un escrit en conjunt amb qui sap reflectir, com ningú, les coses de casa nostra en el blog “Bereshit” http://enarchenhologos.blogspot.com.es/.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim16.6.13

      Doncs el proper cop que ens veiem (a veure si torno a córrer!) en parlem. Recorda-m'ho.

      Elimina