30.7.19

Fer un Rosie Ruiz (fer trampes) a la marató



Qualsevol marató és una prova farcida d’anècdotes, a quina més curiosa. I també on proliferen les trampes. Com aquella de la cubana Rosie Ruiz l’any 1980 a la de Nova York. Va entrar en menys de tres hores, que era la marca mínima que li havia de permetre córrer la de Boston dos mesos després. Però es va saber que no va fer tot el recorregut. Es va descobrir a Boston, precisament, on també va tornar a fer una trampa. En aquest cas molt sonada perquè va entrar guanyadora. Havia aconseguit córrer en 2h31, el tercer millor temps que cap dona havia fet mai fins aleshores. Va pujar al podi a rebre la medalla, relaxada, com si no hagués fet res. En cap control l’havien vist passar. Finalment, uns jutges es van presentar a l’arribada per dir que l’havien vist incorporar-se a la carrera quan faltava menys d’un quilòmetre per la meta. Mentre els organitzadors li retiraven els premis, s’assabentaven, atònits, que a la marató de Nova York, per escurçar-ne un terç, havia agafat el metro. Trist honor per a la noia: des de llavors, als que retallen en el recorregut d’una marató (en totes n’hi ha més dels que ens pensem), se’ls coneix com aquells que fan un “Rosie Ruiz”.
Miquel Pucurull
30/07/2019

Curses "No Tradicionals"


Han aparegut de fa poc temps esdeveniments que no m’atreveixo a dir-ne curses, tot i que, als Estats Units, on els han inventat, n’hi diuen així sense cap recança. Em refereixo a les proves d’obstacles on es corre per terrenys amb un munt d’ensurts: des de brases enceses fins a llacs plens de fang, tots ells d’extrema duresa. N’estan sorgint unes quantes a Catalunya i a tot l’Estat. N’hi diuen ‘Espartans Races’, ‘Eternal Running’, ‘Mud Races’... No ens ho hem de prendre com una frivolitat: els nord-americans han publicat dades sobre aquestes proves on es veu que tenen cada cop més adeptes. Fins el punt que el nombre de participants en aquestes curses que ells anomenen ‘No Tradicionals’, superen el de corredors i corredores que al cap de l’any corren maratons i mitges maratons. I ves a saber si aquí no passarà el mateix. Malgrat no m’agradi, no seria estrany que acabi esclatant, també a casa nostra, aquesta nova moda de -és un dir- córrer. 


Miquel Pucurull
30/07/2019