19.3.19

Any 1978 Història de la Marató de Barcelona

Marató de 1978 (Palafrugell)

S’ha de dir, per ser coherents, que la marató de Barcelona de l’any 80 va ser la primera marató que es va celebrar a la ciutat de Barcelona, però va ser la continuïtat de les dues que s’havien fet a Palafrugell, una l’any 1978 i l’altre el 1979. Li cal doncs l’honor a aquest petit poble de l’Empordà d’haver estat el lloc on, tot i per imperatius – no es van poder fer a Barcelona per manca de permís- es va córrer per primera vegada en les nostres contrades una marató popular, creada i impulsada per en Ramon Oliu.

A Palafrugell, doncs, va començar tot..

Els orígens d’aquesta primera marató provenen del fet que l’Oliu, químic de professió, havia estat traslladat a Barcelona l’any 1977 per l’empresa nord-americana on treballava. L’home havia començat a córrer a Estats Units a l’edat de 47 anys, i havia fet la marató de Nova York. Pensant que aquí també se’n corrien, en arribar a Barcelona va anar a preguntar a la federació en quin lloc es feia la propera marató popular per apuntar-se.

Sorpresos per la consulta, li van respondre que en tot l’Estat únicament se’n corria una cada any - el campionat d’Espanya - un any en una regió i un any en una altra, i s’havia de ser atleta de nivell i federat per córrer-la, és a dir, de popular res de res.


Llavors, just en aquest moment, va decidir organitzar-ne una per poder córrer-la. Va anar a les antigues instal•lacions del C. F. Barcelona - una pista de cendra de 350 metres on avui hi ha el mini estadi – i va trobar en Domingo Catalán (més tard campió del món de 100 quilòmetres) donant-hi voltes, entrenant un tres mil obstacles. En Catalán no n’havia fet mai cap de marató – gairebé no sabia el que era - però va engrescar-se amb el que li explicava aquell senyor recent vingut d’Amèrica sobre una prova de 42 quilòmetres i escaig.
El va adreçar a qui considerava que podia també engrescar-se, el doctor Pere Pujol, qui, segons creia: “Amb uns quants amics d’un poble de la Costa Brava feien cada any una cursa d’uns quants quilòmetres; una cosa semblant a una marató”. 


I allí va anar l’Oliu a trobar-se amb en Pere Pujol. No li va costa gaire seduir també al metge per córrer una marató seriosa, organitzada, i que tingués continuïtat. I l’any següent, el 12 de març de 1978, a Palafrugell, amb els Oliu, Pujol, Catalán, Pro, Jorba, Antentas, Noguera, Masllorens... per un circuit format per Palafrugell-Calella-Palafrugell- Regencós- Pals- Torroella i retorn, es va córrer la primera de les maratons populars que es va fer a Espanya, un mes abans de la que es va córrer a Madrid a l’abril. 


En la primera de Palafrugell van sortir 185 atletes i van acabar-la 150 (cent quaranta set homes i tres dones). La van guanyar, el nord-americà Dave Patterson en homes, en un temps de 2h23’15, i la catalana Matilde Gómez en dones, que ho va fer en 3h55’33. 


Respecte dels 150 arribats, una anècdota: els quatre darrers van fer-ho fora de control. El límit que s'havia establert per acabar-la era de 5 hores, però l'organització els va esperar i els hi va voler donar temps oficial. El darrer, de nom Von Gotzen, la va fer en 5h22'30. En la llista mecanografiada que s'havia imprès poc després de l'arribada del penúltim, va ser afegit el seu cognom i temps a mà pel mateix Ramon Oliu. (Veure-ho en la fulla de la classificació de més avall, al final)
  
I amb aquesta marató es va engegar el moviment de les curses populars: una manera de practicar l’atletisme obviant els estadis on fins llavors havia estat gairebé l’únic espai possible per fer-ho. Un moviment que en aquella època va necessitar d’una pedagogia enorme, per donar a conèixer les virtuts del córrer pel plaer del córrer. Un moviment que s’ha convertit en un autèntic fenomen social. 


                                                      ---------------------------

Miquel Pucurull