29.8.19

Les primeres maratonianes

És un assumpte confús. Hi ha alguna publicació que diu que la primera dona que va córrer una marató va ser la grega Stamata Revithi, a qui  no la van deixar participar en la marató dels primers Jocs Olímpics de l’era moderna celebrats el 1896 a Atenes, i ho va fer extraoficialment l’endemà, pel seu compte, en 5 hores i mitja. Resulta poc clar perquè també es diu que va ser una altra grega anomenada Melpomene, potser el sobrenom de la Revithi.
Stamata Revithi en una il·lustració idealitzada
A França hi ha documents oficials i un article de premsa en un diari que acrediten que una francesa, de nom Marie-Louise Ledru, va ser la primera dona al món en participar en una marató. Va ser a Paris en la Tour de Paris Marathon el 29 de setembre de 1918. Diuen que va completar-la en 5 hores i 40 minuts i va acabar en el lloc 38. Pel que deia el diari El Petit Journal, s’hi van inscriure tres dones, però només ella va prendre la sortida i la va acabar. No hi ha més informació ni cap imatge del desenvolupament de la prova en cap diari.  Tot i així, a la Biblioteca Nacional de França hi ha algunes fotos d’aquella marató. N’he extret una en la que se la veu a la línia de sortida.

Marie-Louis Ledru a la línia de sortida de la marató. 
Anys després, les maratonianes van anar sorgint, tot i que en comptagotes. Per afegir més malentesos a l'asumpte, l’Associació Internacional de Federacions d’Atletisme (IAAF) considera que l’anglesa Violet Percy va ser la primera que va córrer oficialment una marató. Ho va fer el 3 d’octubre de 1926 en un excel·lent temps de 3h40.22. La va córrer completament en solitari, tot i que va tenir jutges que van controlar la cursa.

Violet Percy
A propòsit, i comparat amb altres països, és difícil entendre per què es trigués tant temps a que una espanyola corregués una marató. Només s'explica per la prohibició a que les dones espanyoles fessin atletisme durant els primers vint anys de dictadura. No va ser fins l'any 1977, quan la basca Lourdes Gabarain (4h51.32) va córrer una marató. I ho va fer a Bordeus (França). 

Lourdes Gabarain
A territori espanyol, les primeres dones que van participar en una marató van ser les catalanes Matilde Gómez (3h55.33), Montse Camps (4h00.51) i Ester Inés Mañé (4h59.59), que el 1978, a Palafrugell, van córrer la primera popular que es va celebrar a l’Estat.

Matilde Gómez
                                                   ------------------

Miquel Pucurull
actualitzat 29/08/2019

 Fonts: Athanasios Tarasouleas (Revista Olímpica de 1997); web “Yanoo. Bretagne et Grand Ouest” i la “Bibliothètheque nationale de France" i pròpies.












                                            

La primera dona que va córrer una marató


No se sap prou bé quina dona va ser la primera de córrer una marató al món. Els francesos diuen que va ser una francesa, a París, el 1918; els anglesos afirmen que va ser una anglesa, el 1926. Però vaig trobar una publicació seriosa (Revista Olímpica) on l'historiador Athanasios Tarasouleas diu que va ser la grega Stamata Revithi molt abans, el 1896. La història, poc coneguda, és aquesta: volia participar en la marató dels primers Jocs Olímpics moderns a Atenes, però com que era una dona no la van deixar sortir. I va decidir fer-la tota sola l’endemà. A les vuit del matí va apuntar l’hora en un paper, va fer que el signés un mestre que anava cap a una escola i va agafar el camí de la marató. Va tardar cinc hores i mitja. Quan va arribar, va demanar a uns ciutadans que li firmessin el paper amb l’hora. Li van preguntar perquè ho havia fet i va contestar: “-Perquè el rei li doni un lloc de treball al meu fill quan sigui gran”. El document no va arribar al monarca i l’esperança de Stamata Revithi es va perdre en la pols de la història. També la glòria, perquè, malauradament, cap estament oficial va reconèixer la seva gesta.


Miquel Pucurull
29/08/2019