19.6.16

Campionats d'Espanya de marató a Barcelona

Sovint diem que la marató de Barcelona de 1980 va ser la “primera” que es va celebrar a la ciutat comtal. És un error. El que hauríem de dir és que va ser la primera marató “popular”, perquè per a atletes federats ja se’n celebraven.

De fet -a banda que 4 atletes van córrer una marató l'any 1910 en un velòdrom del carrer Muntaner, que es considera la primera que es va celebrar a Espanya- abans del 1980 ja se'n havien fet unes quantes. Eren el Campeonato de España de Maratón, que des de 1928 se'n feia una cada any a diferents llocs de l'Estat.

A Barcelona s'havien celebrat el del primer any, que el va guanyar Emilio Ferrer en 3h06; el de 1930, que ho va fer Ginés Ramos en 3h09; el de 1933, Victoriano Pérez en 2h08 perquè per error només es van córrer 33km; el de 1935, Joan Font en 2h43.14; el de 1954, Francisco Juan en 2h44.10; i   precisament avui, 19 de juny, es va celebrar el 1955 també a Barcelona el campionat estatal de marató. Aquest el va guanyar el català Jaume Guixà en 2h46.42.

Jaume Guixà Vallès fou un destacat atleta de fons en les dècades dels cinquanta i seixanta del segle passat. Va practicar la boxa abans de dedicar-se a l’atletisme, on debutà l’any 1942 a la Jean Bouin. Va córrer pel RCD Espanyol i el FC Barcelona. Fou campió de Catalunya de cros (1951) i tres vegades campió d’Espanya de marató (1955, 1960, 1962). Va nèixer a Els Hostalets de Pierola el 1924 i era veí de Rubí des dels 19 anys, on va morir el 2009. La milla que se celebra cada any a Rubi porta el seu nom. 

                                                       -----------------
Miquel Pucurull
19/06/2016

17.6.16

En record d'un amic


Els amics se’n van. Els amics dels que som ultraveterans se’n van. No sé a on però se’n van. Per no tornar. Avui ho ha fet un d’ells, en Manel Soro, a qui coneixia de la Carretera de les Aigües des de fa 30 anys.

Coneixia. Costa de parlar en passat d’algú a qui has vist fa menys de 48 hores, tot i que apagant-se. No te’n saps avenir.

En Manel tenia 83 anys. I és llei de vida. Però fins fa poc, semblava que aquesta llei no estava escrita per a ell. Havia estat un notable atleta popular, amb una resistència fora del comú. Era un assidu de la Carretera de les Aigües, on hi pujava des de feia 65 anys. Darrerament, cada dia a caminar 10 km. Fins fa tres mesos. Anys enrere, amb més de setanta, els feia corrent. 10 diaris, des del Pla del Maduixers fins a la carretera de Sarrià i tornar. I molts cops 16, fins una mica més enllà del Mirador dels Xiprers. Allà dalt és on ens vàrem conèixer. I ens vàrem fer amics.

Corríem junts els caps de setmana a la Carretera de les Aigües –és un dir, perquè els primers anys anava més de pressa que jo- i corríem també els dies de cada dia, abans d’anar a treballar. Ens trobàvem a les 6 del matí a la plaça Francesc Macià i fèiem una hora pel lateral de la Diagonal. On, per cert, a vegades alguns joves que sortien de l’Up & Down es posaven a córrer al nostre costat uns metres, per fer broma. A mi no en feien cap gràcia. En Manel, discret, educat i tranquil com pocs, se’n reia sense dir res.

Dotat d’una memòria prodigiosa i apassionat per l’atletisme, era capaç de recordar les marques que tenien cadascun dels seus amics. De les nostres i de les dels atletes de renom. Un dia, durant una de les tertúlies que fèiem a la Carretera amb un grup de companys en acabar l’entrenament, un d'ells, en Jaume Aragonès, li va preguntar: “-A veure Manel, aquesta va per nota, quin és l’actual rècord del món més antic actualment?”. En Manel va dubtar una mica. Però no gaire. Li respongué que deuria ser el del 4 x 800 o del 4 x 1500. Quan va arribar a casa seva, en Jaume ho va mirar a Internet. Efectivament, era el del 4 x 1500.


Una excepcional persona. Volguda i admirada per tothom. Una autèntica institució a la Carretera de les Aigües que ens ha deixat per sempre.

Manel, estimat amic, gràcies per haver-nos ajudat, amb la teva amistat, a ser millors. Els que t’hem conegut hem tingut una gran sort de que hagis passat per la nostra vida. Ens has marcat per sempre.

Manel, entranyable amic, et trobaré a faltar. De fet, et trobo a faltar ja, des d'aquest matí.

Miquel Pucurull
17/06/2015

(El diumenge 21 de juny vàrem fer-li un petit homenatge a la Carretera de les Aigües en la seva memòria. Unes paraules de comiat, unes flors, i el que a ell més li agradava: córrer uns quilòmetres.)  

Video:  https://www.youtube.com/watch?v=q39I7tdscVQ


10.6.16

Transparència de les 'curses solidaries'

M’agrada que les ‘curses solidàries’ explicitin clarament en el seu reglament les característiques de la donació que faran. És el cas de la que se celebrarà a Sant Adrià de Besòs el dia 19 d'aquest mes per la malaltia de l'ELA, que diu: “4€ de cada inscripció van destinats a la Fundació Miquel Valls i RedELA.”

1a Cursa Solidària 10km per l'Ela Correos Express Sant Adrià del Besòs - 10h

Felicitats! En moltes ‘solidaries’, aquest concepte és una nebulosa. I no hauria de ser així. Quan comprem un dorsal volem saber exactament quina part dels nostre diners aniran a parar a la causa benèfica de la cursa.


Miquel Pucurull
10/06/2016

1.6.16

S’han de fer pocs quilòmetres per entrenar la marató?

Em pregunto si, a diferència del que hem fet sempre, no  cal entrenar gaires quilòmetres per fer la marató.

Amb molta freqüència llegeixo a Internet articles on ho afirmen.

La revista Runner’s digital (que sempre m’ha semblat molt vàlida) publica una redacció sota el títol ¿Quants quilòmetres a la setmana per a una marató?, que em resulta sorprenent.

Per un costat, diu que “Els que comencen o que busquen objectius senzills, de més de 4hores, no necessiten més de tres dies setmanals, que en kms oscil· larien entre els 30 i els 45 km.”

I per un altre, inclou una taula que encara em sorprèn més.  


La taula contrasta amb una altra que la mateixa revista va publicar fa anys, que era més exigent. Com sí, a mesura que passa el temps, córrer una marató requereixi menys esforç. D’aquí ve el títol d'aquest escrit. Si en aquell moment ja em va semblar que era necessari fer més quilòmetres dels que recomanaven, ara encara m’ho sembla més.

Actualment hi ha un considerable nombre de corredors i corredores que acaben les maratons en 4 hores o més (a la de Barcelona, gairebé el 50% del total), per la qual cosa, entrenar tan pocs dies a la setmana i tan pocs quilòmetres, em sembla fins i tot perillós. Especialment per als que la fan per primer cop.

Miquel Pucurull