16.10.15

Madrid vol posar límit als preus de les curses populars

Excel·lent notícia. L'Ajuntament de Madrid vol posar un límit als preus de les curses populars. Diuen que volen ‘posar ordre’ a les que s’organitzen a la ciutat i proposen un preu màxim dels dorsals per a que “ les proves siguin assequibles a la majoria dels ciutadans”.

Llegeixo que l'Ajuntament ha enviat una circular als gestors d'activitats esportives davant de la "situació caòtica" en la gestió de curses dient-los que volen limitar el preu a 0,80 euros per quilòmetre. D'aquesta manera, una cursa de 10 quilòmetres costaria com a màxim 8 euros, mentre que una mitja marató o un marató, 16,8 i 33,6 euros respectivament.

En parlen els mitjans: http://www.thewangconnection.com/el-ayuntamiento-de-madrid-regulara-las-carreras-populares/

Ho trec a col•lació perquè encaixa molt bé en el següent: he corregut la Jean Bouin Open de Barcelona gairebé cada any des de la primera que es va celebrar el 1979. M’hi vull apuntar i miro la web d’aquest any -la cursa serà el 22 de Novembre- i veig que la de 5km costa 15 euros (18 els que no tenen chip). Només dir que a Madrid, si prospera la proposta, aquesta cursa costaria 4 euros.


L'alt preu del dorsal de la Jean Bouin per a una cursa tan curta no és una excepció. N'hi ha moltes de pagament a Catalunya, d'aquesta distància o més llargues que, comparat amb els de fora són una exageració. Fa dos anys vaig analitzar-ho, i d'una mostra de 60 curses de 10 kms dels mesos de juny, juliol i agost (30 de Catalunya i 30 de la resta de l'Estat), les nostres eren un 54% més cares. http://www.lesportiudecatalunya.cat/nel9/article/8-esports/56-mes-esport/768239-correr-i-pagar-el-beure.html?cca=1&tmpl=component&print=1&page= 

No sé si el que passa és que els organitzadors de casa nostra són més espavilats que els de fora. Però en qualsevol cas, fa temps que dic que, al pas que anem, per poder córrer una "cursa popular" a Catalunya ens haurem d'empenyorar el rentavaixelles.

Miquel Pucurull
16/10/2015

9.10.15

Els atletes no són els esportistes que més es dopen

En contra del què és pensa, els atletes i els ciclistes no són els que més es dopen, segons l’informe anual de l'Agència Mundial Antidopatge (AMA) sobre la utilització de substàncies prohibides.

Han analitzat 283.304 mostres d’esportistes.

El percentatge més alt el dóna l'halterofília, que en una mostra de 8.806 anàlisis, 169 van ser considerats anormals. Dels 507 controls que es van fer en golf, 8 van presentar irregularitats, mentre que a l'equitació van ser 11 els casos entre 619 controls.

De l'atletisme van realitzar 25.830 controls, 261 dels quals van donar resultats adversos un 1%, percentatge similar al que van oferir els controls en ciclisme: de 22.471 van resultar adversos 221, un 0,98.

I els resultats són, proporcionalment:

Halterofília: 1,9 %
Equitació: 1,8 %
Golf: 1,6 %
.....
Atletisme: 1,0 %
Ciclisme: 0,98 %

Curiosament, entre les disciplines que no són olímpiques destaquen el culturisme (13,7%), la pesca (10,6%) i els dards (8,5%).


Dades extretes de: