9.5.21

'Corres com el meló'

 Amics i amigues, malgrat no fem altra cosa que dir-li runner a córrer, el català és molt ric. I està ple d’expressions relacionades amb aquesta pràctica nostra, magnífiques. No ens calen anglicismes importats. Ve a tomb, precisament, una exclamació molt comú a València: “Corres més que el Meló” Ho diuen a qui corre de pressa o llargues distàncies fent referència a José Morant, àlies ‘el Meló’, un alacantí que fa cent anys es guanyava la vida corrent. Era una època en què alguns superdotats -els hi deien andarins- es dedicaven a córrer d’un poble o ciutat a una altra i la gent els donava diners si aconseguien fer-ho en un temps inaudits. En Morant era un d’ells. Un cop va fer el recorregut Alcoi-València-Alcoi, uns 220 quilòmetres, en 30 hores. Ningú s’ho podia imaginar i se’n va endur vuitanta pessetes, una bona piconada en aquells temps. Un dia, a finals dels anys vint, va competir contra un cavall en una plaça de toros en una prova de resistència. Conta la llegenda que després de moltes voltes, el cavall va dir prou i es va parar, mentre el Meló continuava corrent entre el deliri del personal. Ja ho sabeu: si aneu a córrer la marató de València i escolteu algú que us diu que corres com el Meló, no us enfadeu. Més aviat al contrari. Fins el cap de setmana que ve, correu molt. De pressa o a poc a poc, però molt.

Imatge 

Miquel Pucurull

09/05/2021