15.7.16

L'Olimpíada que no va poder ser

El 19 de juliol de 1936 s'havia d'inaugurar l’Olimpíada Popular  a Barcelona...que es va haver de suspendre el dia abans en esclatar la Guerra Civil.

No en puc tenir cap record perquè encara no havia nascut. Però llegeixo i extrec, de diferents llocs, informació sobre aquest esdeveniment frustrat i poc conegut. Em sembla interessant difondre el que va passar per tal d'ajudar a mantenir viva la memòria d’un passat que, en contra del que sovint es diu i es vol per alguns, no s’ha d’oblidar.

Cartell de l’Olimpíada Popular de 1936
La ciutat de Barcelona havia estat candidata a la celebració dels Jocs Olímpics de 1936, però se’ls va endur Berlín. Es deia que el fet que a l’Estat espanyol hi hagués una república va espantar als membres del COI, aristòcrates i conservadors com eren tots ells, que es van decidir per la capital de l’Alemanya nazi. Hi va haver protestes a tot el món, en especial quan Hitler va començar a perseguir jueus, i fins i tot alguns països es qüestionaven si calia fer un boicot als Jocs de Berlín (Espanya no hi va anar). Però el COI va moure fils per promoure la seva celebració i el règim alemany els va orientar a fer d'ells una apologia dels valors racials i militars, la qual cosa estava totalment en contra dels de l’esperit olímpic. 

En aquest context, Barcelona, d’acord amb el govern de la República, va voler organitzar una celebració alternativa el Juliol de 1936, del 19 al 26, amb l'objectiu de recuperar el veritable esperit olímpic, la pau i la solidaritat entre les nacions. Una mena de contraolimpíada, una denúncia dels Jocs de Berlín que s’havien de celebrar dies després, de l’1 al 16 d’agost. 

Els orígens de la idea  havia sorgit d’entitats culturals i esportives dels barris populars i obrers de Barcelona. En perdre l’opció dels Jocs Olímpics en benefici de Berlín, s’havia creat el Comitè Català Pro Sport Popular impulsat per entitats del Poble Nou, Sants, Sant Andreu i Sant Martí. El seu objectiu era el de fer que l’esport estigués a l’abast de tothom, no únicament de les classes altes com havia estat fins llavors, convertint-lo en popular en definitiva. L'acció va prosperar, es van animar, i el maig del 36 van constituir el Comitè Organitzador del que havia de ser l'Olimpíada Popular, al capdavant de la qual s'hi va posar el president Lluís Companys com a president d'honor. En un temps rècord, entre el maig i el juliol, amb el suport de les entitats socials i ajudats per milers de voluntaris, van crear la infraestructura i van establir el programa de com es desenvoluparia l’esdeveniment. 

Estand que servia d’oficina d’informació per a l’acollida dels visitants, 
a la Plaça de Catalunya  
L'Olimpíada Popular significava una resposta de rebuig als jocs de Berlín, i també una crítica al “voler mirar cap un altre costat” d’alguns governs internacionals que acceptaven el règim que s’havia imposat per la força a Alemanya. En un dels paràgrafs del seu manifest quedava explícitament reflectida la intenció:

“L'Olimpíada instaurada fa milers d'anys i renascuda en la nostra època, que sempre havia mantingut el seu caràcter de Símbol de la Fraternitat dels pobles i de les races, ara perd per sempre aquest caràcter. Els Jocs Olímpics que es preparen a Berlín són indiscutiblement una falsificació vergonyosa, una befa del pensament Olímpic. En un país on milions d'esportius estan privats de continuar llur activitat social, on milers dels millors esportius són empresonats, on la majoria del poble laboriós està sota l'amenaça de la persecució per les seves conviccions o per la seva religió, on es declara fora de la llei a tota una raça, aquest país no és el lloc per acollir els veritables Jocs Olímpics!”

Per a l'Olimpíada Popular, que estava finançada per la Generalitat amb 100.000 pessetes, el govern republicà de Madrid amb 400.000 i el de París amb 600.000 francs, estaven inscrits més de 6.000 atletes de 23 nacions. Les estrangeres que aportaven més esportistes eren les delegacions de França (la que més amb 1.500) Estats Units, Suïssa, Anglaterra, Països Baixos, Bèlgica, Txecoslovàquia, Dinamarca, Noruega, Suècia i Algèria. Les federacions espanyoles també n’hi aportava -gairebé la meitat del total d'atletes pertanyien a les delegacions d’Espanya, Euskadi, Galícia i Catalunya-, així com nacions sense estat, com Alsàcia, Palestina i el Marroc, i una representació d'atletes jueus emigrats.

La tarda del 18 de juliol, les delegacions van desfilar per les Rambles

L’Estadi de Montjuïc, construït el 1929, seria el lloc on se celebrarien els actes i les proves més significatives. Però també n’hi haurien al Camp de Les Corts (camp del FC Barcelona anterior a l’actual), a Piscines i Esports (on ara hi ha el club DiR i el cine Diagonal), la pista de Maricel Park (formava part d’un antic parc d’atraccions a Montjuïc) i els camps de futbol del Martinenc i el Júpiter.

S'havia previst utilitzar els allotjaments i hotels construïts per a l'Exposició Internacional de 1929. Els estrangers dormien a l'Hotel Olímpic de la Plaça d'Espanya (on ara hi ha l'Hotel Plaza) i a l'Estadi de Montjuïc, i els espanyols en els hotels n º 1 i n º 2 del recinte de l'Exposició. S'habilitaren com restaurants el Palau de les Missions (estava davant de l'Estadi i fou enderrocat a finals dels seixanta) per als atletes espanyols i l'Estadi per als estrangers.

És de destacar que les inscripcions de dones esportistes era molt nombrosa (el nombre de les que van participar dies després als Jocs de Berlín era bastant inferior). Una d'elles era la canadenca Eva Dawes, guanyadora de la medalla de bronze de salt d'alçada als Jocs Olímpics de Los Angeles de 1932, que va rebutjar participar a Berlín per una qüestió de principis. I també, una altra característica de l' Olimpíada Popular era la mescla d’esportistes de nivell, campions d’Europa molts d’ells, amb altres que podrien considerar-se com el que ara en diem "populars". 
Eva Dawes (1912-2009), medallista olímpica de salt d'alçada
En total hi havia competicions en 20 esports: atletisme, futbol, rugbi, tennis, bàsquet, natació, handbol, ciclisme, ping-pong, boxa, lluita lliure, pilota basca, tir, rem, bitlles, beisbol, escacs, gimnàstica, aviació sense motor i hoquei sobre patins.

Catalunya havia inscrit esportistes en les disciplines d'atletisme, boxa, hoquei sobre patins, ping-pong i lluita.

Integrants de la Selecció Catalana d’Atletisme

100 m:                 Heras, Oriols, Serch i Serra
200 m:                 Heras, Roca i Ailion
400 m:                 Pratsmarsó, Vives, Colomes i Blay
800 m:                 Piferrer, Pratsmarsó, Coma i Monfort
1.500:                  Piferrer i Àngel
5.000:                  Andre, Ramonatxo i Fonseré
10.000:                Joan, Camí i Miró
110 tanques:        Staat, Consegal i Manzanares
3.000 obstacles:   Mur, Esteve i Mir
Alçada:                Font, Pons i Juanola
Longitud:             Roca, Altafulla, Font i Serra
Triple:                  Giró, Consegal i Companys
Perxa:                  Gonzàlez, Consegal, Trias i Lorenzo
Pes:                     Tugas, Moreno, Correro i Vidal
Disc:                    Correro, Anrado, Guàrdia i Fariñas
Martell:                J. Tugas, F. Tugas i Sierra
Javelina:              Etter, Fernàndez i Fraga
Jaume Àngel (1908-1992), un dels millors atletes que havia de participar. Fou campió de Catalunya i d'Espanya de 1.500m diversos cops. En el 1942, després de tres anys tancat en un camp de concentració a França, va ser entrenador de la secció atlètica del FC Barcelona i de la la selecció catalana
Programa dels actes a celebrar el dia de la inauguració, 19 de juliol de 1936

- A les 4,30 de la tarda presentació dels esportistes i inauguració dels Jocs per l'honorable President de la Generalitat de Catalunya, Lluis Companys.
- Desfilada de 5.000 esportistes i 3.000 "folkloristes", amb gegants, nans, "Xiquets de Valls", caballins, “àguiles", "cuques feres", Patum de Berga, bastoners, moixiganga...
- Cinc cobles de Barcelona executaran "Juny" i "Els Segadors", acompanyats de la massa coral, sota la direcció del mestre Morera. 
- Gimnàstica
- Esports: Cursa internacional de relleus de 20 per 500. 
- Folklores, "Xiquets de Valls" i "Ballets de Folgueroles". 
- Parlament final del senyor Ventura Gassol, comissari de la Generalitat per als Jocs. 
- Finalitzarà el festival amb "La Santa Espina", executada per 5 cobles, la massa coral i els dansaires.

Preu de l’entrada: 1 pta.

L’Himne de l'Olimpíada Popular

El poeta Josep Maria de Sagarra va escriure l'himne de l'Olimpíada, amb música del compositor alemany Hanns Eysler, que començava i acabava així:

“No és per odi, no és per guerra
que venim a lluitar de cada terra;
sota el cel blau
l'únic mot que ens escau
és un crit d'alegria: la pau.
(...)
Contra els baixos crits innobles
aixequem cap al cel les nostres mans!
Vibrin els cants
perquè es tornin més grans
i més lliures els pobles!”

Insignia de l'Olimpiada Popular del 36
Amb tot, la prevista Olimpíada de Barcelona no va estar lliure de detractors, tant a Catalunya com, especialment, a la resta de l’Estat. Els primers -potser perquè no sabien que Rússia, al complet, que no va anar als Jocs, estaria a Barcelona- estimaven que les grans figures anirien a Berlín i no vindrien. El segons, membres de partits conservadors i el mateix Comité Olimpico Español, no podien acceptar que la participació de l’Estat estigués format per quatre seleccions com estava previst: Espanya, Catalunya, País Basc i Galícia. El llavors president del Real Madrid, Rafael Sánchez Guerra, afirmava al diari As: "Sería absurdo que en una eliminatoria internacional España tuviera que enfrentarse con Euskadi o Cataluña". (Com es veu, sempre hem estat igual)

Però el cert és que l’esdeveniment es preveia que seria un èxit en tots els aspectes. A banda dels esportistes, van arribar a Barcelona una ingent quantitat de visitants -és deia que més de 20.000, que per aquella època eren molts- més dels previstos, la qual cosa va crear problemes d’allotjament fins i tot.

De l’expectació que s’havia creat se’n feien ressò els diaris de llavors, que consideraven que significaria una memorable manifestació dels valors olímpics. 

Primera pàgina del Mundo Deportivo del 19 de juliol amb fotos del assaig

L’Olimpiada Popular havia de començar el 19 de juliol de 1936. El dia abans es van realitzar els assajos de la gran festa de la inauguració i molts dels organitzadors varen dormir al mateix estadi per tal d'arreglar incidències d'última hora. Allí els va sorprendre l'esclat de la Guerra. 

Un dels actes de la cerimònia d'apertura de l'Olimpiada s'havia de fer al Tatre Grec. La nit del 18 de juliol, Pau Casals estava al Palau assajant amb la seva orquestra i el cor de l’Orfeo Gracienc la Novena de Beethoven que havien d’interpretar. En un moment de l’assaig, va arribar un emissari de la Generalitat i va lliurar a Casals un missatge del conseller de Cultura, en el qual li comunicava que uns militars s’havien alçat contra la República aquell mateix dia i l’instava a suspendre l’assaig -el concert i l’Olimpiada havien estat suspesos- ja que es temia que la violència esclatés d’un moment a un altre al carrer. Pau Casals, tot i consternat, es va dirigir als músics i als membres del cor i els va dir: ” - Estimats amics, no sé quan podrem tornar a estar junts; us proposo que acabem l’obra abans de separar-nos ” Tothom hi va estar d’acord i van continuar l’assaig de la peça fins el final. Anys més tard, l'il·lustre músic confessava als seus biògrafs que les llàgrimes, aquella nit, no li deixaven veure la partitura.

Pau Casals
La fi de l’Olimpíada Popular va coincidir amb l'inici de la cruenta Guerra Civil. A la matinada del diumenge 19 de juliol, una part de la guarnició de Barcelona es va revoltar seguint les ordres del general Mola des de Pamplona, que exercia de director de la conspiració. No va triomfar perquè les forces fidels a la República, i molts ciutadans que varen agafar armes de les casernes, ho van impedir. La rebel·lió va ser ofegada, però, havia començat la maleïda contesa i el clima bèl·lic ja estava present.

Ens hem podem fer mig càrrec sabent el què, aquell dia, un atleta belga va escriure al seu diari: "Els carrers estan buits sota un sol abrasador". "A la Plaça del Comerç topem amb les primeres barricades, centenars de metres més lluny veiem a uns xicots  armats. Hi ha barricades cada cent metres. Tots els carrers laterals estan bloquejats ". "Llisquem com podem al llarg de les façanes de les cases. Les bales xiulen a través de la plaça. Instintivament girem i ens refugiem en un portal. Veiem clarament com des del campanar d'una església els franctiradors disparen als treballadors que hi ha darrere les barricades."  

Cartells de l'Olimpiada a la pared d'un 
carrer on s'hi va construïr una barricada.
Era impossible celebrar l'esdeveniment amb aquest panorama. Els esportistes estrangers van tornar tot seguit als seus països d’origen. Tanmateix, alguns italians i alemanys -les anomenades Brigades Internacionals- van integrar-se dies després a les columnes de milicians que s’estaven formant per defensar la República. 

Dies més tard  es dissolia el Comitè Organitzador i l’Olimpíada Popular es va convertir en un record democràtic. Un somni que no va poder realitzar-se per culpa d’un aixecament militar de terribles conseqüències.

                                             -------o-------

Miquel Pucurull

Enllaços d’interès:

Memòria d’un participant
http://www.nodo50.org/esperanto/artik33ct.htm

Cursa Lluís Companys en homenatge a l'Olimpíada Popular: 

1 comentari:

  1. Anònim2.10.14

    Felicitats per conseguir aquet fet historic, del cual, la majoria de personas no em sebiam res,es per aixo que la historia este que seguir,lo cual tu Miquel o as tas fent mos b.mauro bayona.ex alumne del Emili Juncadella.

    ResponElimina