El japonés Miyazaki corre campionats als 105 anys

Parlant de longevitat, l’atleta japonès Hidekichi Miyazaki ha corregut els 100m en 42”22 batent el rècord del món de la seva edat. Abans d’ahir, dimarts 22 de setembre, va complir 105 anys.

Quan va acabar, va imitar la famosa postura d’Usain Bolt disparant una fletxa.

Malgrat obtenir el rècord, Miyazaki creu que el seu sostre encara està lluny. “Em vaig fixar un objectiu de 35 segons. Puc anar més ràpid", ha declarat. De tota manera, va admetre: "Estic orgullós de la meva salut. Els metges em van examinar fa uns dies i estic molt bé. Potser ja no tingui la ment molt desperta, però físicament estic fenomenal". Per això, creu que podrà córrer "dos o tres anys més".

Va començar a practicar atletisme als 92 anys després de veure que una dona de 90 llençava el pes en uns campionats de veterans. “Mai no és tard. Jo també puc”, va pensar. I dit i fet.
 
vídeo:  https://www.youtube.com/watch?v=zCKK6j27hG0&feature=player_embedded 

GoodGym: córrer i ajudar a la comunitat

A Londres existeix una interessant iniciativa solidaria que té a veure amb el córrer. L’acció la duen a terme corredors i corredores anònims per assistir a gent que necessita ajut. S'articulen a travès d'una entitat sense ànim de lucre anomenada GoodGym.  

La web que ho desenvolupa argumenta: “Vols cremar calories? Doncs apunta't a netejar un bosc. O a arreglar un terreny erm que els veïns volen convertir en jardí. O coses més senzilles com fer encàrrecs per a gent gran o amb mobilitat reduïda apropant-los la compra a casa o ajudant-los a fer algun treball a la llar, com, per exemple, canviar una bombeta. GoodGym proposa coses en aparença sorprenents però que, ben pensat, no ho són : Aprofitar les ganes de fer esport per realitzar col·lectivament treballs comunitaris”. 

L'altra manera de participar és que GoodGym t'assigna una persona gran que viu a prop teu i està sola per a que, com a mínim un cop per setmana, al sortir a córrer i, de camí, la visitis. Només per parlar amb ella una estona. Aquesta persona que, per motius de mobilitat reduïda o de l'aïllament i reducció del cercle d'amistats i familiar que comporta de vegades el fet de fer-se gran, hauria passat tot el sant dia sola com la una. A tu el fet de tenir un destí et proporciona una motivació per sortir a córrer, i a la persona que visites li aportes una agradable xerrada setmanal que agrairà com el que més. 

El director del diari Ara, Carles Capdevila, parlava del tema en un article i concloïa: “(...) portar -corrent- un paquet a una avia que viu sola. Arribes allà, descanses, hi parles mitja horeta, ella et fa d'això que ara en diem coach , perquè et dóna una motivació autèntica, i alhora vigila que compleixis el teu projecte esportiu, et compromet amb la teva vida sana. Pel que es veu la idea funciona, amb tota mena de variants, i tothom ben content. Tenir (una idea com aquesta) concretar-la, crear les eines, implicar-hi gent, difondre-ho i comprovar que estàs reinventant el sentit de comunitat ha de ser una cosa semblant a la felicitat. I confirma que res és més precís que mens sana in corpore sano , perquè les maquinetes (com la cinta de córrer) et regulen les calories i les pulsacions i el nivell, però res deu ser més saludable que la calidesa de córrer amb una causa de veritat, ajudar gent de veritat. I deixar-te ajudar”. 

Web de la iniciativa: http://www.goodgym.org/
                                                                    
                                              --------o--------

Miquel Pucurull