7.3.17

Els 42,195 Km de Tatiana Sisquella

Tatiana Sisquella no va poder superar el càncer que patia des de feia temps i ens va deixar un 6 de febrer de 2014. Un dia, tres anys abans, vaig tenir l’honor de conèixer-la personalment a Catalunya Ràdio. Li recordaré sempre més el seu somriure, la seva empatia i la seva vitalitat. Era un dissabte pel matí, quan feia "El Suplement", el dia abans de la marató de Barcelona del 2011. M'hi va convidar, juntament amb un corredor que debutava, el periodista Albert Jorquera, i la triatleta Montse Galvany, que era la quarta vegada que competia, per a que expliquéssim el què és una prova com aquesta. No hauria fet cap falta; ella ho sabia. El diari Ara havia publicat aquell mateix dia un article seu sobre la marató. La Tatiana sabia molt bé el què és perquè era filla del maratonià i amic Emili Sisquella i, en una petita columna, va escriure la glossa més lúcida i bella que s'hagi fet mai sobre els 42,195 Km.


12/03/2016

3 comentaris:

  1. Un veritable poema descriptiu, gairebé èpiuc, de la marató. No em moriré sense córrer almenys una. Ho acabo de decidir!

    ResponElimina
  2. Anònim14.3.16

    M'anima a còrrer una i viure les 42 + 195 sensacions i valors de la marató. De moment seguiré gaudint de les mitges! Gran homenatge a la Tatiana. Gràcies per compartir!

    ResponElimina