17.6.16

En record d'un amic


Els amics se’n van. Els amics dels que som ultraveterans se’n van. No sé a on però se’n van. Per no tornar. Avui ho ha fet un d’ells, en Manel Soro, a qui coneixia de la Carretera de les Aigües des de fa 30 anys.

Coneixia. Costa de parlar en passat d’algú a qui has vist fa menys de 48 hores, tot i que apagant-se. No te’n saps avenir.

En Manel tenia 83 anys. I és llei de vida. Però fins fa poc, semblava que aquesta llei no estava escrita per a ell. Havia estat un notable atleta popular, amb una resistència fora del comú. Era un assidu de la Carretera de les Aigües, on hi pujava des de feia 65 anys. Darrerament, cada dia a caminar 10 km. Fins fa tres mesos. Anys enrere, amb més de setanta, els feia corrent. 10 diaris, des del Pla del Maduixers fins a la carretera de Sarrià i tornar. I molts cops 16, fins una mica més enllà del Mirador dels Xiprers. Allà dalt és on ens vàrem conèixer. I ens vàrem fer amics.

Corríem junts els caps de setmana a la Carretera de les Aigües –és un dir, perquè els primers anys anava més de pressa que jo- i corríem també els dies de cada dia, abans d’anar a treballar. Ens trobàvem a les 6 del matí a la plaça Francesc Macià i fèiem una hora pel lateral de la Diagonal. On, per cert, a vegades alguns joves que sortien de l’Up & Down es posaven a córrer al nostre costat uns metres, per fer broma. A mi no en feien cap gràcia. En Manel, discret, educat i tranquil com pocs, se’n reia sense dir res.

Dotat d’una memòria prodigiosa i apassionat per l’atletisme, era capaç de recordar les marques que tenien cadascun dels seus amics. De les nostres i de les dels atletes de renom. Un dia, durant una de les tertúlies que fèiem a la Carretera amb un grup de companys en acabar l’entrenament, un d'ells, en Jaume Aragonès, li va preguntar: “-A veure Manel, aquesta va per nota, quin és l’actual rècord del món més antic actualment?”. En Manel va dubtar una mica. Però no gaire. Li respongué que deuria ser el del 4 x 800 o del 4 x 1500. Quan va arribar a casa seva, en Jaume ho va mirar a Internet. Efectivament, era el del 4 x 1500.


Una excepcional persona. Volguda i admirada per tothom. Una autèntica institució a la Carretera de les Aigües que ens ha deixat per sempre.

Manel, estimat amic, gràcies per haver-nos ajudat, amb la teva amistat, a ser millors. Els que t’hem conegut hem tingut una gran sort de que hagis passat per davant de la nostra vida. Ens has marcat per sempre.

Manel, entranyable amic, et trobaré a faltar. De fet, et trobo a faltar ja, des d'aquest matí.

Miquel Pucurull
17/06/2015

(El diumenge 21 de juny vàrem fer-li un petit homenatge a la Carretera de les Aigües en la seva memòria. Unes paraules de comiat, unes flors, i el que a ell més li agradava: córrer uns quilòmetres.)  

Video:  https://www.youtube.com/watch?v=q39I7tdscVQ


3 comentaris:

  1. Gràcies per aquest emotiu escrit, amic.

    ResponElimina
  2. Gran avi,gran persona.
    T'estimem yayo

    ResponElimina
  3. Pere ganxet21.6.15

    Molts Anims Mestre!
    Queda't amb tot lo bó i els bons moments que vau compartir.
    Salut i força!

    ResponElimina