Els historiadors diuen que el 4 d'agost de 1936 va començar a gestar-se una jornada emblemàtica a Berlín. Els Jocs Olímpics que s’hi celebraven estaven concebuts per a que fossin els Jocs dels esportistes alemanys. Si més no, era el que pensava Adolf Hitler i els nazis, que els aprofitaven per a la seva propaganda política d'enaltiment de la raça ària i de menyspreu i tracte inferior per als jueus i els d'origen africà. Però Jesse Owens, un jove atleta negre nord-americà, nét d’esclaus, es va encarregar de fer-los veure que estaven equivocats.
Pel matí d’aquell dia es disputaven les eliminatòries del salt de llargada, i, després d'un parell d'intents nuls, Jesse Owens corria el risc de no classificar-se per a la final. Llavors, per la seva sorpresa, va rebre la salutació de l'alemany Luz Long, el seu principal competidor. Expliquen que se li va acostar, li va preguntar què li passava, el va tranquil·litzar i li va donar un consell per al següent intent: li va dir que procurés saltar uns centímetres abans de la taula a fi de no arriscar; creia que el seu salt era prou poderós com per a passar sense problemes. Owens va saltar i va passar a la final.
A la tarda, ja sense nervis, la supremacia del negre va ser aclaparadora. Es va imposar amb 8,06 m, rècord mundial. Long va ser segon, amb 7,87 metres. Aquella trobada els va fer amics; durant anys van mantenir una relació epistolar, fins que l'alemany va morir en combat en la Segona Guerra Mundial.
La llegenda diu que, a la llotja oficial, Hitler no va assimilar aquesta ofensa. Un negre al primer graó del podi, per sobre d'un alemany, era més del que podia suportar i es va retirar de l'estadi a corre cuita abans del lliurament de medalles perquè no volia donar la mà a Owens.
Alguns asseguren que allò no va ocórrer així. Veritat o no, el mite és manté inalterable. Vuitanta-dos anys després, Jesse Owens és recordat com l'home que va aconseguir fer emprenyar Adolf Hitler, i, encara que només fos en una pista d’atletisme, vèncer el nazisme.
Miquel Pucurull
04/08/2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada