Vostè preguntarà per que correm

Marciano Durán és un exitós novel·lista de l’Uruguai. També és corredor i escriu coses sobre el córrer. És l’autor d’una famosa descripció, viral a la xarxa des de fa anys, que és titula “Esos locos que corren”, meitat caricatura humorística i meitat retrat exacte de com som els que tenim la dèria de córrer. I té també un poema amb el títol, “Usted preguntará porqué corremos”, menys conegut, que li va dedicar a Mario Benedetti. M’he permès fer-ne una traducció al català. Diu així:

Vostè preguntarà per què correm...

Si el fred ens perfora fins als ossos

i el sol ens crema de baix a dalt

Si el vent ens retorna al principi

i el desànim ens amaga el final...

Vostè preguntarà per què correm.

Si cada pujada costa fins l’ofec

i en el pendent està la caiguda

Si les forces ja no són les de l’inici

i la ruta és una muralla gruixuda...

Vostè preguntarà per què correm.

Si l’aire disminueix fins a l’asfíxia

i respirar es torna un combat

Si la set resseca els camins

i ens assalta el fred i el refredat...

Vostè preguntarà per què correm.

Correm perquè el pas no és prou

i no és prou ni el cant ni el riure ni la fressa

Correm pels assenyats que, estranyats

veuen passar als bojos amb pressa

Correm en un món molt sensat

regit per la típica cordura

Correm com bojos, reclamant

el dret al parèntesi que ens cura.

¿Vostè insisteix un cop més a preguntar?

Correm, senyor, tingui-ho clar,

perquè no ens van ensenyar a volar.

Marciano Durán va vistar Barcelona el 2018. Va córrer la Cursa d'El Corte Inglés

Miquel Pucurull

05/08/2019