1.8.16

JJOO de 1904, primer cas de dopatge a l'atletisme modern

Els historiadors parlen de dopatge d'atletes a l'antiga Grècia. Però a l'era moderna, la marató dels Jocs Olímpics de Saint Louis de l’any 1904 ja conté un cas que té a veure amb el dopatge, en l'atleta guanyador, Thomas Hiccks.

En un principi, en acabar la prova es va donar com a guanyador a l’atleta novaiorquès Fred Lorz, que va entrar a meta el primer. Però ell mateix va reconèixer, abans que li pengessin la medalla d’or, que en el Km 14 va fer autoestop i va anar en un automòbil durant 18 quilòmetres. Desqualificat, es va considerar a Thomas Hiccks, que va entrar segon, com el vencedor de la marató olímpica. La va fer en 3.28.53, la pitjor marca de tots els guanyadors olímpics de la història, i es manté com el medalla d’or d’aquell any.

En aquella època el van donar guanyador. Però ara també seria desqualificat perquè, defallit a falta de pocs quilòmetres de l'arribada, Thomas Hiccks va ser ajudat durant una estona pel seu entrenador que el seguia en un cotxe, i un espectador.


Thomas Hiccks, ajudat a acabar la marató

Aquí no acaba la història. Segons es va saber més tard, Hiccks, que va voler abandonar en caure al terra tres vegades, va poder seguir després que el seu entrenador li injectés dues racions d'estricnina, el producte que s'emplea per matar rates.
L’afer està considerat, amb tots els honors, com el primer cas de dopatge de la història de l’atletisme contemporani.

Un apunt. S’ha considerat a Thomas Hiccks com el primer atleta de la història moderna que va ser dopat per millorar el seu rendiment. Però no fou el primer esportista. Vint-i-cinc anys abans de la marató del Jocs de Saint Louis havien començat a celebrar-se curses de bicicletes de llarga durada i els ciclistes ingerien cafeïna, trossos de sucre barrejats amb èter o alcohol per tal de suportar l'esforç. El dopatge es va instaurar en aquest tipus de proves, i el juliol de 1896 va morir el ciclista anglès Arthur Linton de 27 anys a causa del consum d'estupefaents durant una cursa que durava 6 dies. Una mort que el Comitè Olímpic Internacional, en un estudi sobre l'evolució històrica del dopatge que va fer el 1997, considera com la primera mort d'un esportista per aquesta causa durant una competició.

--------o--------

Miquel Pucurull
05/08/2016


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada