Amics i amigues, sovint, algunes persones ens sorprenen. Fa anys, tal dia com avui del mes d’Abril, em va impactar veure a la sortida de la cursa d’El Corte Inglés, disposat a fer-la, a un home que duia un cartell amb el seu nom, Damià Roig, i l’edat que tenia, 102 anys. M’hi vaig acostar per felicitar-lo Com disculpant-se, deia: “Trigaré més de dues hores...” La va acabar. Amb 102 anys, va fer els onze quilòmetres, amb pujada a l'estadi de Montjuïc i baixada fins la plaça Catalunya. El temps que va trigar no el sé ni m'interessa. En Damià Roig vivia al poble de Vimbodí, a Tarragona. Em va dir que cada dia caminava onze quilòmetres, i que feia cinquanta anys que no s’havia refredat. Vaig llegir en un diari que parlava d'ell, que havia treballat de picapedrer i de cuiner; i també, i sobre tot, era un pintor de renom. Una de les seves obres són els murals que hi ha a l'Església de Sant Andreu del Palomar i va dedicar-se a l’ensenyament de la pintura. Polifacètic, un biògraf va escriure: “...si alguna cosa el distingeix és l’apassionament que posa a les coses tot i l’edat que té. Pinta, escriu poemes, cultiva la música, corre, i en tot hi posa la mateixa força.” Temps ha vaig saber que se n’havia fet d’ell. Va morir pocs mesos després d'haver participat per últim cop a una altra cursa d'El Corte Inglés... quan tenia 105 anys. Fins el cap de setmana que ve, correu molt. De pressa o a poc a poc, però molt.
Miquel Pucurull
11/04/2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada