15.8.16

Fisonomia de la Cursa de la Plaça de la Farga'2016

El dissabte 27 d'agost se celebra una cursa de 3,2kms al barri de Sants. La prova surt al carrer de Rossend Arús a tocar de la Plaça de la Farga, davant del local de la Comissió de Festes, organitzadors d’aquesta singular cursa de Festa Major d’un circuit del qual se’n fan 3 voltes.

Plaça de la Farga poc després de ser urbanitzada. Any 1957
El carrer de la sortida honora a Rossend Josep Ramon Arús i Arderiu, un periodista, dramaturg i polític republicà de finals del segle XIX, que va donar a la ciutat una important biblioteca pública que està al passeig de Sant Joan i que duu el seu nom.

En baixar uns 50 metres pel carrer es gira tot seguit a la dreta pel de Juan Bravo, nom d’un regidor de Segòvia del segle XV que fou cap dels comuners de Castella, l’exèrcit format per camperols i petita noblesa contra l’incipient absolutisme monàrquic de l’època. Ja ens està bé, però ningú sap perquè se l’honora en un barri de la ciutat. 

Justament en girar, al xamfrà de Rossend Arús- Juan Bravo hi ha una casa de veïns que té una curiosa façana. L'arquitecte que la va dissenyar la va omplir de trossos de pedres de diferents mides i formes incrustades a les parets d’obra, de dalt a baix. 

De Juan Bravo se’n fan també uns 50 metres fins arribar al carrer d’Olzinelles. Es gira cap a la dreta per agafar-lo, on per unes obres al subsòl s’hi va trobar fa poc l’entrada a un refugi antiaeri que hi havia durant la Guerra per guarir els veïns. Un dels més de mil que hi va haver a Barcelona.

Olzinelles amunt (carrer que duu el nom de l’antic propietari dels terrenys de la zona, el comte d’Olzinelles) en suau pujada que no desmanegarà a ningú, hi ha llocs plens d’interès. El primer a trobar poc després del gir és l’Escola Bressol Guinbó; una mica més amunt, a l’esquerra, el Centre Social de Sants , una activa associació de veïns que va néixer l’any 1971, a les acaballes del franquisme, de manera clandestina, a la parròquia de Sant Medir de la Bordeta, que han liderat un munt de reivindicacions.

El Bahia actualment
Seguin pel carrer d’Olzinelles, a la dreta s’hi veu un edifici abandonat i amb les portes i finestres tapiades. Té molta història. Fou la seu de la Lleialtat Santsenca, una de les primeres cooperatives que va tenir Barcelona. Fundada l’any 1891 en un altre lloc del barri es va traslladar aquí l’any 1928. La van engegar uns treballadors que formaven una coral. Ho van fer per tal d’aconseguir aliments a preu econòmic. Vint anys després, el 1948, l’edifici va acollir la sala Bahia, un dels balls més populars de la ciutat durant anys. Estava ubicada al primer pis (als baixos hi havia la fàbrica de torrons Viar) i s’omplia a besar de joves, i no tan joves, que ballaven al so d’orquestres i cantants de renom, un d’ells l’Antonio Machin, el de “Los angelitos negros”. A les primeries del anys setanta el Bahia va entrar en decadència. A mitjans dels vuitanta es va convertir en una sala d’estètica heavy-metal, la Rainbow, que va tancar el 1988. L’immoble va ser okupat el 2006 durant dos anys. És un espai de propietat municipal i de fa temps s’hi estan fent obres per convertir-lo en un equipament social que, pel que es deia, havia d’estar enllestit aquest 2015. 

En un no res s’arribarà al carrer d'Ibèria, uns pocs metres més amunt, a la dreta (un petit carrer que conserva l'encant de quan Sants era un poble) per agafar-lo abandonant el d'Olzinelles  i anar a petar al cap de munt del carrer de Rossend Arús i la Plaça d'Ibèria, també agradable de passar-hi corrent la cursa.  A la plaça, els santsencs li diuen la Plaça del Violí tot recordant que anys ha hi anava cada diumenge un home cec a tocar aquest instrument per tal de guanyar-se algun ral (25 cèntims de pesseta).
Aquesta plaça i la seva veïna, la de Bonet i Muixí, on hi ha la Parròquia de Santa Maria dels Sants, formen un petit turó on s'hi van assentar uns primers pobladors i molts segles més tard es va començar a configurar el barri de Sants.

La Plaça d'Ibèria amb la Casa del Rellotge al fons. Primeries del segle XX
A l’esquerra de la plaça d'Ibèria hi ha un edifici que pertany a la Societat d’Artistes, la modernitat del qual trenca l’encant que dèiem del conjunt format pel carrer per on s'acava de passar i la placeta, però que hi farem. Encara bo que, estirant el coll s’albira, una mica més enllà, la Casa del Rellotge, l’edifici més antic de Sants, que és l'única masia que ha sobreviscut al barri. A la façana hi havia un rellotge del qual ara només en queda l’agulla. L'escriptor Josep Miracle, nascut a Sants, li va dedicar fa anys un poema que hi figura. Una estrofa diu, “La mort del rellotge, condol de saber-la. El temps passa lent sobre el mur que s'esberla”. Un apunt: Fructuós Gelabert, el pioner del cinema a Catalunya, va filmar un documental d'un gran valor en aquest indret. Fou l'any 1902. El va anomenar Processó de les Filles de Maria. Es conserva a la Filmoteca. Les imatges mostren unes nenes vestides de primera comunió que, sortint de la parròquia de Santa Maria dels Sants, passen per davant de la Masia del Rellotge de la plaça d'Ibèria i baixen pel carrer de Rossend Arús per anar a la Bordeta.

A la cursa, des de la plaça d’Ibèria s'enllaçarà amb el carrer del Sant Crist, on hi ha  l’Institució Montserrat, l’escola on hi juga a bàsquet el BIM (Bàsquet Institució Montserrat) des de 1930, un dels primers en introduir aquest esport a l’estat espanyol. Acabada la Guerra Civil  es va tornar a posar en marxa el club l'any 1939,  havent de canviar reglaments i normes. I el nom. Li van haver de posar Baloncesto Invicto Montserrat.

Tot seguit s’agafarà el carrer d’Almeria, a la dreta, per baixar-lo. En fer-ho, ves per on, es passarà pel començament o acabament de tres carrers d’indole règia o nobiliària. És curiós que sigui en un barri tan proletari i poc monàrquic com Sants. El primer el del Rei Martí, a l’esquerra, en honor de Martí l’Humà, el darrer rei de la dinastia catalana, mort a Barcelona l’any 1410. El segon, a la dreta, el passatge del Baró de Griñó, un noble que va impulsar la creació de la clínica de salut l’Aliança. I el tercer, a l’esquerra també, el carrer de la Reina Victòria, la besàvia de l’actual rei d’Espanya. Li deien “La desdichada”. Casada amb el llibertí Alfonso XIII, aquest li va ser infidel amb un munt de dones, des de aristòcrates a actrius.

La fàbrica de sabó om ara hi ha la plaça de la Farga
I en arribar a baix del carrer d’Almeria s’ha de trobar la plaça de la Farga, que pren el nom d’una antiga ferreria. Durant la guerra hi va haver un refugi antiaeri. També, a la plaça, hi va haver a les primeries del segle passat una fàbrica de sabó, el nom de la qual era Compañia Fabril de Aceites Vegetales, Sucesora de A.García y Cía. Els amos eren una família d’Igualada, els Garcia Fossas, que havien vist a Filipines com es fabricava el sabó.

El barri de Sants ha estat el bressol del ciclisme a casa nostra. De fet, va ser a Sants on l'esport va començar a ser practicar a Barcelona per la classe treballadora quan només o feia la burgesia. I el de la bicicleta va quallar moltíssim. A les primeries del segle passat hi va haver un petit velòdrom de 200 metres de corda a tocar de la plaça de la Farga. La pista era de terra.  N'hi deien el Club Pista Velo Sans i tenia la seva entrada pel carrer de Rossend Arús, llavors Mediodia. Va durar poc temps. A Sants mateix van construir un altre velòdrom de millors característiques al carrer Sant Jordi, a prop de la via del tren, que es coneixia com El Cubell.

Com a curiositat, he trobat a l'hemeroteca del diari Mundo Deportivo del dia 1 de juliol de 1909  l'anunci d'una ensenyança gratuïta per a que les dones aprenguessin a córrer en bicicleta en l'esmentat velòdrom del carrer Mediodia, actual Rossend Arús.

Continuant corrent la cursa s’anirà a buscar a l’esquerra el carrer de Rossend Arús per completar el kilòmetre en el mateix punt de la sortida, i en fer-hi dues voltes més al mateix circuit (els grans, perquè els nens i nenes en faran una o dues segons l'edat) s’haurà acabat la prova. Una cursa que serà la trentena vegada que se celebra, que ja són anys. I a més a més, gratuïta, una cosa cada cop més estranya. Felicitats als organitzadors.
                                                            ----------o-----------
Web de la cursa: https://www.facebook.com/sharer.php?u=https%3A%2F%2Fwww.runmagazine.es%2F35a-doble-milla-de-la-placa-de-la-farga%2F&t=35a%20Doble%20Milla%20de%20la%20Pla%C3%A7a%20de%20la%20Farga


Miquel Pucurull

4 comentaris:

  1. Miquel, una de les curses que més m'estimo i una de les que més cops he corregut des del primer cop que ho vaig fer fa prop de 30 anys. No només és gratuïta, sinó que el tracta és exquisit.

    El pas per la plaça Bonet i Muixí és nou d'aquest any? Fins l'any passat es pujava pel carrer Ibèria i es passava per la placeta del mateix nom.

    ResponElimina
  2. Enric,
    Estava en un error. He consultat bé el circuit i, com dius, es puja pel carrer d'Ibèria. A la plaça Bonet i Muixí no s'hi arriba. He modificat el text.
    T'agraeixo molt l'observació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De res, Miquel. I aprofitant que parles de Fructuós Gelabert, et deixo l'apunt que vaig fer sobre la Processó de les Filles de Maria que esmentes, amb un conte relacionat, escrit per un veí del barri de Sants.

      Elimina
    2. Magnífic, Enric. A més a més, així es pot veure, si es desitja, el documental. Moltes gràcies de nou.

      Elimina