La marató de Boston

Amigues i amics, si totes les maratons tenen histories per explicar, què no dir de la de Boston, la més antiga del món, celebrada per primer cop fa 128 anys. De curiositats en té un munt. N’he seleccionat tres. La primera és que, van ser el primers en exigir que, per participar-hi s’ha d’acreditar una marca mínima segons l’edat; per exemple, 2 hores i 55 minuts els homes entre 18 i 34 anys, i 3 hores 30 les dones. La segona és del passat dilluns. La va córrer, amb 78 anys, i en l’excel•lent temps de 4 hores i 51 minuts, l’Amby Burfot, que és l’atleta que la va guanyar el 1968, fa 57 anys. I la tercera, més una efemèride que una curiositat pel que va significar. Quan no estava permès que les dones participessin a les maratons, la nord-americana Kathrine Switzer s’hi va inscriure l’any 1967 amb unes inicials i un nom que els organitzadors van suposar que era el d’un home, la va córrer i la va acabar. A Boston, la primera dona a la història en fer-ho i es va convertir en una icona de l’esport femení. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.

Miquel Pucurull

28/04/2025

Un pastor, guanyador d'una Ultra-marató de 875 qms.

Amigues i amics, fa quaranta anys, amb l’esclat del córrer, es van començar a fer ultra-maratons. A Austràlia se’n feia una, entre Sidney i Melbourne, de 875 quilòmetres que durava set dies. El primer cop, l’any 1983, els participants eren atletes joves i professionals, entrenats especialment. Però la va guanyar un home de 61 anys, Cliff Young, gens relacionat amb l’atletisme. La seva feina era fer de pastor. Quan va començar la ultra, molts van pensar que no acabaria ni el primer dia, ja que corria molt a poc a poc. Però es van equivocar. Per la nit, quan tots dormien, ell continuava corrent. I després de 6 dies - nou hores abans del corredor que el seguia-, va acabar els 875 quilòmetres en primer lloc. Una proesa per a algú de la seva edat i sense preparació. La clau era que, des de ben petit, pasturava ramats d’ovelles de la família, i corria darrere d’elles, amunt i avall, durant dos o tres dies seguits. Quan li van preguntar que com havia pogut estar sis dies corrent sense dormir, en Cliff Young els va dir que havia corregut sense parar, però no sense dormir: "Estic acostumat a fer becaines mentre corro. De fet, fins i tot he somiat que perseguia les ovelles en una tempesta". Insòlit, però cert. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.

Miquel Pucurull

20/04/2025