Damià Roig, un atleta de 105 anys

Fa anys, el 2009, em va impactar veure a la sortida de la cursa d’El Corte Inglés, disposat a fer-la, a un home que duia un cartell amb el seu nom, Damià Roig, i l’edat que tenia, 102 anys.

No el coneixia i m’hi vaig acostar per saludar-lo i felicitar-lo. Vaig quedar al·lucinat pel que em va dir, com disculpant-se: “Trigaré més de dues hores...”. 

La va acabar. Amb 102 anys va fer més d'11 kms amb pujada a l'estadi de Montjuïc i baixada. El temps que va trigar no el sé ni m'interessa. La va fer caminant a un pas molt viu.

En Damià Roig vivia al poble de Vimbodí, a Tarragona. Em va dir que era naturista, que cada dia caminava 11 quilòmetres, i que feia cinquanta anys que no s’havia refredat. 
 

Vaig llegir en un diari que parlava d'ell, que era solter i que havia treballat de picapedrer i de cuiner, que va ser combatent en el front d'Osca durant la guerra, i també, i sobre tot, un pintor de renom. Per dir-ne alguna cosa de la seva obra, va pintar els murals que hi ha a l'Esglesia de Sant Andreu del Palomar colaborant amb a un altre pintor. Fou membre fundador de l’acadèmia d’art Els Coloristes. Va dedicar-se a l’ensenyament de la pintura i va realitzar nombroses exposicions individuals i col·lectives.

'Ciutat amb gran església' (Arxiu de Tarrés)

Home polifacètic, un biograf va escriure sobre ell: “...si alguna cosa el distingeix, és l’apassionament que posa a les coses. Pinta, escriu poemes, cultiva la música, estudia temes filosòfics i astrològics, i en tot hi posa el mateix delit i la mateixa força. I és, al mateix temps, ponderat en el judici, i sobri com una anacoreta en la seva vida material. Reflexiu, introvertit, és tanmateix franc i obert en el tracte. La seva pintura reflexa fidelment el seu esperit, el seu món interior, les aparents contradiccions del seu caràcter. Artista extraordinàriament honest, no cau mai en fàcils concessions a la galeria. Fa una pintura sòbria en detall, però generosa, abundant en la llum..”

He volgut saber què se n'havia fet. M'he assabentat que va morir a l'octubre del 2012, pocs mesos després d'haver participat per últim cop a la cursa d'El Corte Inglés quan tenia 105 anys.

Certament, un artista i un atleta com una casa.

Miquel Pucurull


PD/ El poble de Vimbodi i Poblet li va retre un homenatge el diumenge 13 de novembre de 2016 amb la projecció del documental "Encara viu aquest home?" TRAILER: https://www.youtube.com/watch?v=ySDSngvhPgE. 

La Cursa d'El Corte Inglés fa 40 anys

La Cursa d’El Corte Inglés és va fer per primer cop fa quaranta anys. Va ser una de les primeres curses que es van poder fer pels carrers de Barcelona un cop acabada la dictadura. Fins i tot, abans que la marató.

Ara la corren molts atletes de nivell. Però en els primers anys no era així. Es pot dir que estava mal vist que la fessin els professionals, excepció feta de Domingo Catalan, guanyador de la primera, que sempre anava per lliure. 

Segueix tenint detractors que no toleren bé que hi hagi gent que la corre disfressada, o pares i mares amb cotxets, o corredors amb el seu gos.

Però, en general, la prova s’ha anant acceptant per tothom, elit inclosa. I és incontrovertible que molts i moltes dels que ara són assidus al córrer s’hi han enganxat perquè un dia van debutar en aquesta cursa mítica.

A mi mateix, quan encara no corria, em va sobtar veure un matí de maig de 1979 uns nois que corrien una cursa (la 1ra d'El Corte Inglés) pels carrers de Barcelona, una cosa mai vista. I estic segur que va ser l'estímul definitiu per a que tres mesos després comencés a suar la cansalada. I fins ara. 

Miquel Pucurull
02/04/2019

Any 1978 Història de la Marató de Barcelona

Marató de 1978 (Palafrugell)

S’ha de dir, per ser coherents, que la marató de Barcelona de l’any 80 va ser la primera marató que es va celebrar a la ciutat de Barcelona, però va ser la continuïtat de les dues que s’havien fet a Palafrugell, una l’any 1978 i l’altre el 1979. Li cal doncs l’honor a aquest petit poble de l’Empordà d’haver estat el lloc on, tot i per imperatius – no es van poder fer a Barcelona per manca de permís- es va córrer per primera vegada en les nostres contrades una marató popular, creada i impulsada per en Ramon Oliu.

A Palafrugell, doncs, va començar tot..

Els orígens d’aquesta primera marató provenen del fet que l’Oliu, químic de professió, havia estat traslladat a Barcelona l’any 1977 per l’empresa nord-americana on treballava. L’home havia començat a córrer a Estats Units a l’edat de 47 anys, i havia fet la marató de Nova York. Pensant que aquí també se’n corrien, en arribar a Barcelona va anar a preguntar a la federació en quin lloc es feia la propera marató popular per apuntar-se.

Sorpresos per la consulta, li van respondre que en tot l’Estat únicament se’n corria una cada any - el campionat d’Espanya - un any en una regió i un any en una altra, i s’havia de ser atleta de nivell i federat per córrer-la, és a dir, de popular res de res.

Llavors, just en aquest moment, va decidir organitzar-ne una per poder córrer-la. Va anar a les antigues instal•lacions del C. F. Barcelona - una pista de cendra de 350 metres on avui hi ha el mini estadi – i va trobar en Domingo Catalán (més tard campió del món de 100 quilòmetres) donant-hi voltes, entrenant un tres mil obstacles. En Catalán no n’havia fet mai cap de marató – gairebé no sabia el que era - però va engrescar-se amb el que li explicava aquell senyor recent vingut d’Amèrica sobre una prova de 42 quilòmetres i escaig.
El va adreçar a qui considerava que podia també engrescar-se, el doctor Pere Pujol, qui, segons creia: “Amb uns quants amics d’un poble de la Costa Brava feien cada any una cursa d’uns quants quilòmetres; una cosa semblant a una marató”. 

I allí va anar l’Oliu a trobar-se amb en Pere Pujol. No li va costa gaire seduir també al metge per córrer una marató seriosa, organitzada, i que tingués continuïtat. I l’any següent, el 12 de març de 1978, a Palafrugell, amb els Oliu, Pujol, Catalán, Pro, Jorba, Antentas, Noguera, Masllorens... per un circuit format per Palafrugell-Calella-Palafrugell- Regencós- Pals- Torroella i retorn, es va córrer la primera de les maratons populars que es va fer a Espanya, un mes abans de la que es va córrer a Madrid a l’abril. 

En la primera de Palafrugell van sortir 185 atletes i van acabar-la 150 (cent quaranta set homes i tres dones). La van guanyar, el nord-americà Dave Patterson en homes, en un temps de 2h23’15, i la catalana Matilde Gómez en dones, que ho va fer en 3h55’33. 

Respecte dels 150 arribats, una anècdota: els quatre darrers van fer-ho fora de control. El límit que s'havia establert per acabar-la era de 5 hores, però l'organització els va esperar i els hi va voler donar temps oficial. El darrer, de nom Von Gotzen, la va fer en 5h22'30. En la llista mecanografiada que s'havia imprès poc després de l'arribada del penúltim, va ser afegit el seu cognom i temps a mà pel mateix Ramon Oliu. (Veure-ho en la fulla de la classificació de més avall, al final)
  

I amb aquesta marató es va engegar el moviment de les curses populars: una manera de practicar l’atletisme obviant els estadis on fins llavors havia estat gairebé l’únic espai possible per fer-ho. Un moviment que en aquella època va necessitar d’una pedagogia enorme, per donar a conèixer les virtuts del córrer pel plaer del córrer. Un moviment que s’ha convertit en un autèntic fenomen social. 

                                                      ---------------------------

Miquel Pucurull

La marató en 42 piulades al Twitter

• A la marató n'hi ha un que arriba el primer. Però tots els que l’acaben tenen el mateix dret a plorar d'emoció que ell.

• Acabar una marató és dur. No poder acabar-la, molt més.

• Mai ens hauria de faltar un somni, un projecte per fer, algú a qui estimar i una marató per córrer.

• Diuen que per ser feliç, tota persona ha de tenir un fill, escriure un llibre i plantar un arbre. Afegeixo: "i córrer una marató".

• En la majoria d'esports uns guanyen i uns altres perden. A la marató no. Del primer a l'últim, tots són guanyadors.

• A la marató es corren 30 km amb les cames, 10 amb el cap, 2 amb l'ànima, i 195 metres amb els ulls plens de llàgrimes.

• Mentre vegis l'ambulància darrere teu en una marató no et preocupis. El fotut és anar dins.

• No facis cas als que et diuen en una marató que "ja arribes". Són bona gent que gairebé sempre se situen al km 22.

• El córrer una marató pren una gran dimensió quan és un repte solidari per ajudar els altres.

• Descriure a algú la felicitat que es té en acabar una marató és tan difícil com descriure els colors de l'Arc de Sant Martí a un cec.

• Dues coses que ajuden a entrenar la marató: apuntar-se aviat i dir als amics que la vols fer.

• Els puritans diuen que si camines a la marató no pots dir que l'has fet. Que diguin el que vulguin! Segurament, Filípides també va caminar una mica.

• Al córrer una marató se'ns arruga la pell, potser. Però a canvi, se'ns desarruga l'ànima.

• En una marató l'objectiu majoritari és baixar de 4h; de 3h30 és excepcional, de 3h un somni, i de 2h30 un miracle.

• Vaig córrer la primera marató fa 40 anys. Fet pols, però fascinat. I em va canviar, a millor, la vida.

• Eufòric en acabar una marató, penso que quan "la dama de la dalla" em vingui a buscar, em trobarà amb les sabatilles posades.

• L'home (com el corredor de marató), ha d'estar convençut que "podrà arribar"; si dubte està perdut.

• La diferència entre el que guanya una marató i tots els altres és que el primer travessa una cinta. Els demès, no. però l'emoció és idèntica.

• La marató no seria res si no fos que per entrenar-la s'han de fer molts quilòmetres. I hi ha dies que costa molt.

• La marató, com la vida, et farà patir molt. Però també, com la vida, et farà gaudir immensament.

• La vida és molt curta per no tractar, si més no, de córrer una marató.

• Les maratons rememoren que Filípides va morir després de córrer 42 km. En alguna m'he preguntat per què no ho va fer als 30.

• M'estremeixo quan veig plans d'entrenament de marató que diuen que n'hi ha prou amb córrer 2 o 3 dies a la setmana i fer un total de 25 km.

• No conec a ningú que després de córrer la seva primera marató no li hagi canviat la vida.

• Per córrer una marató no s'ha de fer únicament un pla i entrenar-la. També s'ha de somiar amb ella.

• Per entrenar una marató no hi ha millor pla que el de la Triple K: Kilòmetres, Kilòmetres i Kilòmetres.

• Per trobar-se bé n'hi ha prou amb córrer una estona cada dia. Per entrar al paradís cal acabar una marató.

• Sens dubte, les carreres són plurals: la marató de diumenge la correran el campió olímpic de marató, el recordman mundial de marató...i un servidor!

• Qui és "el guapo" que, si ha de córrer la marató demà diumenge, no té ja papallones a l'estómac avui dissabte?

• S'ha d'haver oblidat el sofriment d'una marató abans de posar-se el dorsal per córrer-ne una altra.

• Si un decideix córrer una marató, el millor que pot fer és inscriure's aviat. L'ajudarà a motivar-se per l'entrenament.

• Si la teva parella també corre t'entendrà millor. No et dirà "Estàs boig" quan surtis a córrer a les 6 del matí per entrenar la marató.

• Qui corre una marató no només l'entrena durant 3 mesos. També la somia 90 nits seguides.

• Regla d'or del corredor/a popular: "No et posis un dorsal fins passat 10 dies d'una carrera de 10k; 21 d'una mitja i 42 d'una marató".

• Si a l 'altre món no hi ha maratons on poder córrer, l'eternitat serà molt avorrida.

• Si encara no t'has atrevit a córrer una marató no has pogut gaudir de la joia infinita que proporciona acabar-la.

• Si et diuen que el món s'acabarà d'aquí un any, entrena't i corre una marató, creu-me.

• Si tens l'objectiu de córrer una marató i el pla que has fet és massa dur, canvia el pla. Però no abandonis l'objectiu.

• Encara que hi ha moments en què ho sembla, un marató no és un drama sinó una recompensa.

• Una marató sorgeix d'un somni. Entrena molts kms perquè no es converteixi en un malson.

 • Avui és un d'aquells dies que no fa vergonya demanar vaselina a la farmàcia. "És per a la marató de demà, sap ..."

• Voler córrer la 1ª marató és una de les millors decisions que es prenen a la vida. (Sinó la millor).

Miquel Pucurull