4.1.21

Quatre anys sense la botiga d'en Domingo Catalán


Quan va començar a esclatar el boom del córrer eren poques les botigues a Barcelona que es dedicaven a vendre sabatilles. I menys encara les que et podien assessorar. En aquest sentit, va ser un esdeveniment que el 1984 se n’obris una a la carretera de la Bordeta, a prop de la plaça d’Espanya. Una tenda que pel carisma del seu propietari, l’atleta Domingo Catalán, estava sempre plena a vessar de gent per demanar-li consell. Sobre unes sabatilles i sobre el córrer. Tothom volia xerrar una estona amb qui era campió del món dels 100kms (ho va ser tres cops, amb un temps de rècord en un, per cert, de 6 hores 15 minuts a Niça, una marca superada molt poques vegades des de llavors). Aquesta botiga emblemàtica, que no crec que m’equivoqui si dic que tots els que formen part del món del córrer la coneixia, a la tenda i al seu amo, va tancar les portes el gener de fa quatre anys. Com els hi passa a molts comerços familiars, no va poder suportar la competència de les grans superfícies i les grans empreses de vendes per Internet. Va ser un sotrac, perquè els fidels vàrem perdre la possibilitat d’anar a aquell establiment que havia estat una mena de temple del córrer. Però el món dels negocis és implacable: malgrat els competidors no poden oferir el tracte exquisit i el consell d’amic d'en Mingo, feia temps que no s’hi guanyava la vida i va plegar. I ens vàrem quedar orfes, privats de la seva sapiència atlètica i la seva bonhomia. Ara el comerç és d'un altre propietari, però, si més no per a mi, ja no és el mateix.  



Miquel Pucurull
11/04/2020 

1 comentari:

  1. Ciertamente es así.
    Yo puedo hablar de la última etapa:Los Miércoles nos reuniamos para entrenar en esa tienda.
    Recuerdo que la primera vez,cabíamos todos los presentes en un selfie,y posteriormente no se bajaba de las 80 personas.
    Fue una época única que Domingo amenizaba luego con unos refrigerios más que generosos y unos sorteos únicos entre los allí asistentes.
    Nuestro querido "TONGO".
    No eran sólo entrenos,ya eran EVENTOS.
    El cierre de esa tienda fue un mazazo para todos, pero en especial para Domingo a quien esto le cambió la vida y el lugar de residencia.
    Las personas que vivimos eso nos dimos cuenta que Domingo también necesita esa amistad,esa sincera amistad que se tiene con el paso del tiempo se refuerza y que en la distancia se mantiene.
    Él también necesita a la gente,a su gente bien para debatir sobre política, atletismo, entrenos,bromas,trabajo etc,etc.
    Se hecha de menos a esa tienda por lo que Domingo,su hijeta Rosa y todo su entorno representaban para los que sabíamos que LOS MIÉRCOLES SON DOMINGO.


    ResponSuprimeix