1.4.16

Serrells de la primera marató olímpica

El 10 d'abril de 1896 es va celebrar la primera marató dels Jocs Olímpics de l'era moderna. La va guanyar el grec Spiridon Louis.
En acabar-la, el rei de Grècia li va donar una copa i li va oferir el regal que volgués. I l’ l'home, que era pastor, li va demanar que li comprès un ase per transportar aigua.

Arribada d'Spiridon Louis a l'estadi d'Atenes. 1896
Fa poc, la família d’Spiridon Louis es van vendre la copa de plata que li van donar com a vencedor.

Van dir que l'havien guardat durant tres generacions i 116 anys, però la crisi econòmica els va obligar a vendre el trofeu. Va ser subhastada a Londres i va obtenir un valor de 655.454 euros, la xifra més gran que s’hagi pagat mai per un objecte relacionat amb els Jocs Olímpics.

No és gaire conegut que un dels atletes que varen participar en aquesta primera marató olímpica, el també grec Socratis Lagoudakis, el darrer dels nou que la van acabar, ha passat a la posteritat per haver contribuït a la Ciència al cap d’uns anys. D'una forma, per cert, que esborrona.

Poc després d’haver corregut aquella marató, l’atleta, que era metge de professió, va perdre la seva dona i els seus fills en un accident automobilístic.

Científic com era, mai se sabrà si aquesta desgraciada circumstància va ser la que el va portar a prendre la decisió de realitzar un experiment esfereïdor: el d’ inocular-se la bactèria de la lepra -una malaltia que causava enormes estralls a l’ humanitat a les primeries del segle XX- per investigar sobre el mal i comprovar, en el seu mateix cos, la seva evolució.

L'acció d’aquest metge maratonià va servir així, decisivament, per a que la Medecina utilitzes les seves experiències i mètodes per aturar una malaltia com la lepra. Un sacrifici que, finalment, el va dur a la mort.

                                                       ---------o---------

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada