Per què corro a una edat (en compliré 80 enguany) en
la qual, normalment, la gent no ho fa? I menys encara córrer maratons, com he
fet fa un mes? Ho faig per tractar de mantenir-me físicament i anímicament. Corro
per tractar que el cervell estigui atent. Per tractar de mantenir il·lusions.
Per allunyar tot el que pugui els estralls de la vellesa. I ho estic
aconseguint. Toco fusta, però crec (veig) que de moment ho estic aconseguint.
Em trobo bé. I amb ànims. Ho atribueixo, bàsicament, al córrer. Potser la
genètica hi té també a veure. Però, per si de cas, corro. Cada cop més a poc a
poc, però no ho deixo. Tinc sort. Em sento motivat en pensar que encara està
lluny el moment que no em pugui valdre per mi mateix. He dit que tinc sort,
però és una frase feta. Crec fermament que mantenir la forma física i mental no
és únicament una qüestió de sort. La sort fa falta per jugar a la loteria o al
casino, però per envellir en bones condicions hom hi ha de posar de la seva
part. Omplint, dia a dia, mentre es pugui, la guardiola de la vitalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada