Els que correm sabem que en el món del córrer hi ha tramposos. Des dels que retallen metres d’un circuit per guanyar una mica de temps i presumir (ves a saber de què i amb qui) fins als que corren sense pagar el dorsal (hi ha organitzadors que asseguren que hi ha espavilats que en fan una fotocopia i fins i tot tracten de recollir la bossa d’obsequis del final de la prova ).
Res comparat amb això, però. Sempre n’hi ha que la fan més grossa. Per parlar dels que fan trampes a la marato, hi ha casos mítics...
Res comparat amb això, però. Sempre n’hi ha que la fan més grossa. Per parlar dels que fan trampes a la marato, hi ha casos mítics...
Frederick Lorz, el trampós més antic de la història
El jutges van dubtar perquè, en efecte en Lorz havia arribat sense cap signe de cansament. El van assetjar a preguntes; en principi va negar-ho, però finalment va confessar que en el Km 14 va fer autoestop i va anar en un automòbil durant 18 quilòmetres.
Rosie Ruiz: maratons de Boston i Nova York
Tambè una noia va protagonitzar una trampa famosa: Rosie Ruiz, una administrativa novaiorquesa de 23 anys, va creuar com a primera dona la línia d'arribada de la Marató de Boston de l’any 1980. Havia aconseguit el tercer millor temps que cap dona havia fet mai fins aleshores: 2 h 31: 56.
Abbes Tehami a Brussel·les, per culpa del bigoti
Un altre: El guanyador de la marató de Brussel·les de l’any 1991, l’algerià Abbes Tehami, va ser desposseït del seu títol quan l’organització, alertada pels espectadors, va comprovar que no havia corregut tota la cursa. L’alerta la van donar els que havien vist el corredor a la sortida, amb el dorsal 62, posseïdor d’un imponent bigoti, i en canvi, en acabar, duia la cara afaitada. Havia passat per cal barber? No. El que havia succeït era que la cursa l’havia començat el seu entrenador, de físic semblant però que duia bigoti, i li havia lliurat el dorsal d’amagat a en Tehami, que no en duia, més enllà del quilòmetre 12 , i havent-se’n estalviat dotze i com que era un corredor de cert nivell, va arribar primer.
Roberto Madrazo, el polític mexicà, a Berlín
Roberto Madrazo, candidat a la presidència de Mèxic el 2006, va córrer la marató de Berlín d'aquell mateix any. El seu temps de 2h40'26" l'acreditava com a guanyador de la categoria de més de 55 anys. Els jutges, però, van observar que el temps de pas entre el Km 20 i el 35 havia estat de 21 minuts. Havia d'haver fet trampes per força perquè 15 quilòmetres en aquest temps era impossible de còrrer-los ningú al món. A més a més, la frescor amb la que va entrar, i la seva vestimenta, afegia molts dubtes. Un diari de Mèxic deia: "...llevava puesta una chamarra roja y unos pantalones largos, mientras al resto de los maratonistas se les veia cansados y más descubiertos, apenas en shorts y franelillas...". Desemmascarat i desqualificat, al cap d'una setmana van retirar el seu nom de la llista de finalistes.
Lying Paul Appleby, un pensionista, a Londres
Rob Sloan a Kielder
Sense que ningú ho percebis de moment, va arribar (el rellotge marcava 2h51'21") i va quedar tercer. Fins i tot va tenir la barra de dir als periodistes que "ha estat una marató terriblement dura". Tanmateix, diversos testimonis van declarar haver-lo vist pujar al vehicle i córrer pel mig d'uns arbusts per incorporar-se a la prova. Els organitzadors el van desqualificar.
Julius Njogu a Nairobi
Tramposos a les maratons n’hi ha de tant en tant. Un d’ells va ser l’atleta Julius Njogu
a la de Nairobi del 2015. Va entrar en segon lloc però va ser
desqualificat en descobrir-se que només havia corregut l’últim
quilòmetre. Va arribar a l’esprint i avançant a l’autèntic segon. Tot
just creuar la meta, els comissaris de la prova es van abalançar sobre
Njogu per imprecar-lo. Sabien que s'havia ficat a la cursa a la portes
de l'estadi, després de saltar des d'uns matolls. I el corredor,
visiblement indignat, es va defensar mostrant una suor que era falsa, ja
que en realitat es tractava d'aigua mineral que s'havia tirat per sobre
uns minuts abans. S'hauria embutxacat 5.900 euros. Va acabar a la
presó.
---------o---------
Miquel Pucurull
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada