La maratoniana catalana, Elisenda Pucurull Caldentey, fou una atleta popular que va arribar a tenir un alt nivell a finals dels vuitanta i primeries dels noranta. Va ser campiona de Catalunya de marató tres anys seguits (1989, 1990 i 1991), i el seu millor temps en aquesta prova -la seva preferida i la que se li donava més bé- va ser de 2h40.51. Amb aquesta marca, malgrat els anys, figura en els primers llocs del rànquing de la marató femenina de tots els temps a Catalunya.
Tenia a l'abast participar als Jocs Olímpics del 92, i entrenant-se durament per aconseguir-ho es va lesionar molt seriosament a l'estiu de 1991. Es va recuperar al cap d'uns mesos però va abandonar la competició. No ha tornat a participar des de llavors més que en dues proves i de forma testimonial: la cursa de Cantonigròs i la Behobia-Sant Sebastià, només una vegada en cadascuna. Tanmateix, corre gairebé cada dia per mantenir-se en forma.
La seva època va ser curta. Entre l'any 1989 i el 1991 va participar en 49 proves. Va quedar primera en trenta-i-una
d’elles; segona en set; tercera en unes altres set, i només en quatre no va fer
pòdium (les maratons de Nova York i Londres, un 20km a València i un 10.000 en
pista).
Aquesta és la relació dels resultats en les diferents 49 proves que va fer durant aquests tres anys:
Aquesta era la seva Fitxa Tècnica:
El més destacable fou que, sense ser una corredora professional (li van oferir ser-ho i no ho va voler) va arribar a l'elit i va assolir fites molt notables: va guanyar la marató de València tres anys seguits; la de Barcelona i la de Sant Sebastià un any; internacional una vegada...
El seu secret, entrenar 125 kms de mitjana a la setmana. Treballava per les tardes en un despatx (8 hores) i entrenava pels matins per Montjuïc, i per la Carretera de les Aigües els caps de setmana que no competia. Un altre: era vegetariana. I un apunt: no va voler mai tenir entrenador; ella mateixa es feia els plans i programes;
Dues fotografies de la seva arribada a l'Estadi de Montjuïc el dia que va guanyar la marató de Barcelona en categoria femenina. 18 de març de 1990.
Fotografia del moment d'arribar vencedora en la categoria de dones a la marató de Sant Sebastià, el dia que va aconseguir la seva millor marca (2h40.51) el 14 d'octubre de 1990.
Reportatge de TV3 de la marató de Barcelona de 1991 on va quedar segona (2h42'27): http://www.youtube.com/watch?v=jQy6EX7K9Y0&feature=relmfu
Després de córrer a Londres el campionat del món a l'abril de 1991 (2h42'31), va ser portada de la revista Corricolari, que en va parlar en un article i en una entrevista. L'Elisenda Pucurull provenia del món amateur i, malgrat els registres del seu currículum, es considerava una corredora popular. El periodista, Miguel Angel Buill, al començament de l'article reflectia la seva filosofia.
"Ella és l'espanyola millor classificada a la Copa del Món de marató disputada a Londres. No obstant, no té grans ambicions. Competeix tan poc amb els demès com amb si mateixa. No li preocupen les marques. Simplement, gaudeix corrent. Defineix el córrer com un acte creatiu, no professional, semblant a la inspiració d'un escriptor o d'un pintor. Li agrada la marató perquè hi participen tots junts, bons i no tan bons, dones i homes, veterans i principiants, joves i grans. Prefereix córrer fixant la vista en l'horitzó que entre les parets de la gran ciutat".Tots tenim referents. Quan em pregunten quins són els meus atletes preferits, sempre responc: Domingo Catalán, Arcadi Alibés i l'Elisenda.
----------o----------
Miquel Pucurull
