2.12.16

Gran gest d'esportivitat en un cros

Se n’ha parlat molt poc. En el cros de la localitat navarresa de Burlada va succeir un fet, el passat diumenge 2 de desembre de 2012, que ens ajuda a seguir creient en els valors de l’esport. 


L’atleta kenyà, Abel Mutai, medalla d’or dels 3.000 obstacles de fa quatre mesos a Londres, estava a punt de guanyar la prova quan, a l’entrar a una pista on hi havia la meta es va creure que ja havia arribat, va afluixar totalment el pas i, relaxat, va començar a saludar al públic pensant-se vencedor. El que li venia al darrere, Iván Fernández Anaya, en veure que s'equivocava i es parava una desena de metres abans de la pancarta, no va voler aprofitar l'ocasió per accelerar i guanyar. Ho hagués pogut fer fàcilment. Es va quedar a la seva esquena i, gesticulant per a que l'entengués i gairebé empenyent-lo,  va portar al kenyà fins a la meta, deixant-lo passar primer.
Iván Fernández Anaya, un corredor vitorià de 24 anys que està considerat un atleta amb molt futur (campió d’Espanya de 5.000 metres en categoria promeses fa dos anys) va afirmar en acabar la prova: "Encara que m'haguessin dit que guanyant tenia plaça en la selecció espanyola per a l'Europeu, no m’hauria aprofitat. Crec que és millor el que he fet que si hagués guanyat. I això és molt important, perquè avui en dia, tal com estan les coses en tots els ambients, en el futbol, en la societat, en la política, on sembla que tot val, un gest d'honradesa va molt bé ".
Ho deia al principi: malauradament, se n'ha parlat molt poc d'aquest gest. I és una llàstima. En la meva opinió, estaria bé explicar-ho als nens, per a que no pensin que l'esport és únicament allò que veuen per la tele: puntades violentes a dojo, declaracions fatxendes, dits als ulls dels contraris...

Vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=Dy_LxkRZEbI

Miquel Pucurull
15/12/2012

11 comentaris:

  1. CUANTO TENEMOS QUE APRENDER ......... Felicidades Iván.-

    ResponElimina
  2. I tant ! No sempre guanya qui arriba primer.

    ResponElimina
  3. Un gest que l'honora, però que li toquin la cresta al kenyà: una cursa no es guanya fins que no passes la línia d'arribada.

    Tant de bo hi hagués més notícies d'aquestes, Miquel.

    ResponElimina
  4. Tens tota la raó... gràcies per fer-nos-ho saber..

    ResponElimina
  5. Un exemple per TOT el mon de l'esport

    ResponElimina
  6. Anònim24.12.12

    L´esport no és competició, l´esport son valors, principis i ètica. Gestos com aquest, tristament dificils de veure, engrandeixen a les persones i l´esperit que l´esport intenta inculcar.
    Em trec el barret davant ´de l´Ivan...es dificil que, quan estass competint, no et deixis endur per la competició..tot i que, possiblement, molt ens haguessim empenedit despres.

    Ivan, eres un ejemplo para los jóvenes y otros profesionales.

    ResponElimina
  7. Molt ben fet, clar que si.

    ResponElimina
  8. felicidades! Lo que para una gente es normal para otros es sorprendente, me alegro que aún haya "gente" sobre la tierra. A segur así y el que lo necesite a aprender de cosas como esta! Felices fiestas a todos

    ResponElimina
  9. Anònim26.12.12

    La seva "llastima" es que es deia Ivan Fernandez. S'arriba a dir Ussain, Gebreselasie o algo aixi i segur que surt al telenoticies....

    ResponElimina
  10. Anònim26.12.12

    A l'igual passa en el futbol ....

    ResponElimina
  11. Anònim27.12.12

    Un español con una actitud de no español. Lo digo porque parece que en los valores en la sociedad actual de España se basan en "el listillo gana y solo un tonto y poco espabilado puede ser sincero. Esa cultura española del "listillo" y "fanfarrón" tiene que acabar. Gente como Ivan demuestran bien como deberíamos comportarnos en esta país.

    ResponElimina