Coses de la vida: mentre nosaltres comprem sabatilles de la Nike i els ajudem a que facin més beneficis cada any, la firma acomiada treballadors que reclamen millors condicions de vida que la que tenen. La premsa diu que fa pocs dies van ser acomiadats 300 empleats a Cambodja perquè es van “atrevir” a fer una vaga (sufocada per la policia) per demanar un augment de sou de 10 euros al mes, a banda de voler que el salari mínim s’establis en 55 euros i que es respectessin les mínimes condicions laborals que exigeix la OIT. Al mateix temps, es publica que han augmentat un 7% els beneficis l’any 2012, en plena crisi.
Com que aquestes són les sabatilles que utilitzo, em pregunto si per tal de no col·laborar amb empreses explotadores hauria de córrer descalç, donat que totes les marques, o gairebé totes, fan pràctiques semblants.
El cert és que l’assumpte és complicat. Però, tot i que no és cap broma, deixeu-me prendre-m’ho amb una mica d’humor: si fóssim veritablement responsables, hi ha moltes més coses que no podríem fer el dia d’una cursa.
No hauríem de beure una beguda de cola – amb el bé que va en acabar– , perquè el seu fabricant ha de fer front a denúncies i judicis constants sobre violacions de drets humans, i fins i tot amb qüestions tant serioses com les dels “esquadrons de la mort” de Colòmbia, on se’l responsabilitza de morts a treballadors...
No podríem menjar-nos una hamburguesa a l’arribada perquè la marca més important del sector està acusada d’explotació laboral, treball infantil, delictes ecològics ...
No podríem tornar cap a casa amb un cotxe alemany amb nom de dona perquè l’empresa està involucrada en comerç d’armes atòmiques, mines anti-persones...Tampoc l’hi podríem posar benzina perquè algunes petroleres estan acusades de costejar guerres civils pels seus interessos, col·laboracions amb dictadures militars, tràfic d’armes...
No hauríem de prendre una aspirina per la nit – que va molt be per a les agulletes – perquè la multinacional que la va inventar ha estat denunciada perquè importa matèries primes a preu de ganga de països sumits en conflictes bèl·lics, o fa assaigs no ètics...
Això només parlant d’algunes coses que no hauríem de fer el dia d’una cursa si estiguéssim suficientment conscienciats; imaginem-nos després en el dia a dia.
És a dir, estem condemnats a alimentar el sistema...o ens en hem d’anar a fer d’ermitans a dalt d’una muntanya.
No hauríem de beure una beguda de cola – amb el bé que va en acabar– , perquè el seu fabricant ha de fer front a denúncies i judicis constants sobre violacions de drets humans, i fins i tot amb qüestions tant serioses com les dels “esquadrons de la mort” de Colòmbia, on se’l responsabilitza de morts a treballadors...
No podríem menjar-nos una hamburguesa a l’arribada perquè la marca més important del sector està acusada d’explotació laboral, treball infantil, delictes ecològics ...
No podríem tornar cap a casa amb un cotxe alemany amb nom de dona perquè l’empresa està involucrada en comerç d’armes atòmiques, mines anti-persones...Tampoc l’hi podríem posar benzina perquè algunes petroleres estan acusades de costejar guerres civils pels seus interessos, col·laboracions amb dictadures militars, tràfic d’armes...
No hauríem de prendre una aspirina per la nit – que va molt be per a les agulletes – perquè la multinacional que la va inventar ha estat denunciada perquè importa matèries primes a preu de ganga de països sumits en conflictes bèl·lics, o fa assaigs no ètics...
Això només parlant d’algunes coses que no hauríem de fer el dia d’una cursa si estiguéssim suficientment conscienciats; imaginem-nos després en el dia a dia.
És a dir, estem condemnats a alimentar el sistema...o ens en hem d’anar a fer d’ermitans a dalt d’una muntanya.
Miquel Pucurull
24/07/2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada