A la marató de l'altre dia...

He gaudit. He patit. He corregut. He caminat. He tingut fred. He tingut calor. No he notat per res la “soledat del corredor de fons”. M’han acompanyat amics i amigues pel camí. He vist més gent que mai animant. M’han donat aigua. M’han donat fruita. M’han fet fotos. He vist un home que corria amb crosses. He vist nois i noies colpejant tambors. He pensat que el repte solidari que feia m'ajudava. He avançat a un o dos. M’han avançat molts. He vist estelades al Km17,14. M’han cridat pel nom que duia al dorsal. He saludat coneguts i desconeguts. He xocat mans esteses de nens i nenes. He sofert. He pensat que era lògic sofrir. M’he emocionat a la sortida. M’he emocionat a l’arribada. He acabat en cinc hores i mitja. He anat una mica més ràpid que l’any passat. He fet la meva quaranta-cinc. M’han abraçat. He abraçat. M’han penjat una medalla. M’han llorejat com si fos el guanyador. He plorat de content. Se m’ha arrugat una mica la pell. Se m’ha desarrugat molt l’ànima. He gaudit. He patit. L’any que ve hi torno.

Miquel Pucurull
19/03/2015

https://www.youtube.com/watch?v=ujt8oNjzwjc&feature=share