Peter Norman, l’atleta oblidat

Aquests dies s’està veient alguns esportistes nord-americans agenollats o amb el puny en alt protestant contra Donald Trump. Rememoren un gest que va tenir un gran ressò fa cinquanta anys: el de dos atletes negres protestant per les diferències racials al Jocs Olímpics de Mèxic’68. Durant el lliurament de medalles dels 200 metres, els nord-americans Tommie Smith i John Carlos, que havien acabat primer i tercer, descalços i amb el cap cot, van aixecar un braç amb el puny enfundat en un guant negre mentre sonava l’himne d’Estats Units. Ho feien per fer saber al món que els negres no gaudien de llibertat. Castigats, no van poder tornar a competir mai més. És una imatge coneguda que va donar la volta al món. El que no és gaire conegut, em sembla a mi, és que l’atleta que compartia podi amb ells, l’australià Peter Norman, un blanc que va quedar segon, es va implicar en la seva lluita. A Austràlia, els aborígens patien exclusió i va voler fer-los costat. Al xandall duia la insígnia d’una campanya que denunciava el racisme. El govern australià el va reprendre severament, i no li va perdonar mai aquesta acció reivindicativa. Va patir rebuig i va morir al cap de molts anys, repudiat encara  pels estaments oficials i mitja societat. Va rebre, però, un emotiu reconeixement: Smith i Carlos, els dos atletes negres, van viatjar a Austràlia per assistir al seu funeral, per, al final de la cerimònia,  dur a les seves espatlles el fèretre de Peter Norman, l’atleta oblidat, medalla de plata dels Jocs del 68. 

Miquel Pucurull

23/08/2019